Vuit federacions i associacions representants de centres especials de treball sensorial i orgànica signen un manifest que denuncia una «retallada encoberta» de la Generalitat de les ajudes al seu sector i alerta del perill que això suposa per garantir els llocs de feina. L'associació gironina Mifas també s'ha adherit a aquest manifest, després d'haver reiterat el seu rebuig a la nova política de subvencions del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Les organitzacions signants (Aecemco, Ecom, Fecetc, Feacem Catalunya, Aecemfo, Cocemfe, Aspaym i Fesoca) han fet front comú contra les noves mesures que la Conselleria ha pactat amb una part del Centres Especials de Treball (CET). El seu argument principal és que el gruix dels ciutadans que representen tenen un grau de discapacitat que va del 33% al 64% i que, «per les tipologies de les seves limitacions, no són considerats d'especials dificultats». Aquest és, justament, el col·lectiu que Treball ha prioritzat en els nous criteris d'adjudicació de les ajudes als CET, en el qual hi entren els discapacitats físics amb un grau a partir del 65%.

Pels impulsors del manifest, el Govern promou una «dràstica retallada» de les aportacions que complica la viabilitat de molts centres i la continuïtat dels llocs de treball que ofereixen.

«La Conselleria ha fet desaparèixer de cop part de les subvencions dels CETs disfressant- ho com un gran acord sectorial, quan no ha arribat a pactar amb les grans federacions de persones amb discapacitat que representen al major número de persones afectades», denuncien les entitats a través del document. Segons els seus firmants, es tracta d'una operació feta «a l'esquena del sector per vendre-ho com un gran acord sectorial de cara a l'opinió pública»; i afegeix que el pacte «ha obviat el consens amb entitats que representem al major nombre de treballadors amb discapacitat al territori català».

D'altra banda, consideren que els CET no es poden convertir en «entorns assistencials», perquè això desvirtuaria «l'autèntic objectiu que siguin unitats de transició al mercat ordinari de treball». En relació amb aquest punt, remarquen la dificultat d'inserir els seus treballadors a l'empresa ordinària, «quan estem passant una situació d'incertesa al mercat de treball ordinari i una taxa d'atur elevadíssima del col·lectiu de persones amb discapacitat, prop del 32,10%». Alerten que aquest índeix creixeria si es tinguessin en compte els treballadors dels centres especials.

Finalment, les associacions reclamen que els 207 centres especials de treball de Catalunya rebin «immediatament el 50% del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i els pagaments de les Unitats de Suport per a l'activitat Activitat Professional (USAP)» fixat per la Llei dels Drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social, «i que se'ns deu des del gener de 2017».

Rebuig gironí als nous criteris

La setmana passada, les nou entitats gironines amb centres especials de treball que formen el Clúster Èxit van acusar la Generalitat d'excloure una part del sector de la discapacitat de les subvencions i van criticar les mesures de discriminació positiva impulsades per Treball, tot argumentant que perjudiquen una part del col·lectiu. Els contraris a l'acord són les fundacions Drisa, Mas Xirgu i Ecosol, Astrid 21, Els Joncs, Tresc, Mifas, Privada Onyar-La Selva i El Brot SLU.