La vida pren sentit més enllà de la feina. Aquest és el principi que regeix el treball de la Fundació Elna amb gironins que pateixen discapacitat intel·lectual i funcional, i també n'és el tret diferencial respecte d'altres organitzacions que prioritzen la inserció laboral. En el cas d'aquesta entitat sense ànim de lucre creada el 2013, la salut i l'acompanyament dels joves cap a la vida adulta són els eixos de la seva activitat.
Aquesta s'adreça a majors de 16 anys que tenen un grau de discapacitat lleu o moderat, amb trastorns generalitzats del desenvolupament. En l'actualitat, Elna -amb seu a Girona- té 42 usuaris del Gironès, la Selva i el Baix Empordà de fins a 35 anys, amb algun per sobre dels 40, que hi han arribat derivats per professionals que coneixen la fundació o pel boca-orella. Tots ells s'hi desplacen pel seu compte, aprofitant que la majoria té la feina en centres especials de treball, tallers o empreses ordinàries de la ciutat. La directora de la Fundació Elna, la psicòloga Montse Castellana, va incidir en la importància que els joves vagin més enllà de l'àmbit laboral perquè «tan important és la feina com ser autònom, preocupar-te per la salut, tenir parella, tenir interessos? Si no -va reflexionar-, quan arribes a casa, la feina ja no té sentit».
Control mèdic i esport preventiu
Treballar la salut i l'exercici físic com a eina per prevenir malalties cròniques com l'obesitat, la diabetis, les afectacions osteomusculars o les alteracions metabòliques entre un col·lectiu que té més tendència a patir-les, tal com s'ha demostrat científicament, és un dels principals objectius de la Fundació Elna. D'acord amb les institucions sanitàries, un equip mèdic fa revisions anuals als «esportistes» d'Elna per buscar indicadors d'alguna malaltia i, en cas que els detectin, els professionals de la fundació adapten les activitats per reforçar la prevenció.
Aquest mateix projecte implica el Servei d'Esports de la UdG, que ofereix les instal·lacions i els permet «compartir vestidors, fer bàsquet al costat d'altra gent... tot plegat amb un gran valor inclusor», va subratllar Castellana -a més del caràcter pioner de la iniciativa.
L'altre gran eix que centra la feina de la fundació és l'acompanyament dels joves cap a una vida adulta autònoma, el que comporta aprendre a gestionar un habitatge i a deslligar-se de la llar familiar. Com altres projectes d'Elna, aquest s'emmiralla en models europeus que adapten a la nostra cultura i prioritza, «per damunt de tot, el respecte a la intimitat» -tal com va afirmar la directora.
En aquests moments, disposen d'un habitatge a Girona cedit per una entitat bancària, entre els barris de Santa Eugènia i Sant Narcís, que utilitzen dos grups de 4 persones -de nois i de noies. Per a Castellana, «el més bonic d'aquest projecte és que, amb els pares en vida i vivint bé a casa, decideixen fer el pas cap a l'autonomia». Un camí que fan de manera gradual, començant amb un cap de setmana al mes, després una setmana i, el punt en què es troben ara, 15 dies. La psicòloga va explicar que aquest sistema dona temps als pares perquè s'adaptin a la nova situació i també als joves, perquè prenguin consciència de la seva nova realitat.
També emmarcat en el procés de creixement personal dels joves, la Fundació Elna desenvolupa un projecte d'oci cultural que Castellana va admetre que, de moment, és el que té menys èxit, ja que implica superar una barrera mental consolidada en el seu subconscient i que els fa creure que «mai podran accedir a la cultura; un missatge que la societat els ha enviat», va ressaltar. Amb la voluntat de trencar aquestes autolimitacions, l'entitat organitza activitats que es treballen prèviament perquè, quan vagin al museu, a una representació teatral o a un concert, ho puguin comprendre i gaudir. A més, l'oci inclou sortides que els joves no poden fer per ells mateixos, com la que aquest agost els portarà a recórrer un tram del camí de Santiago.
El voluntariat és una altra de les vies que explota la Fundació Elna per treballar l'autoestima i l'autosuficiència de les persones amb discapacitat intel·lectual, ja sigui ajudant gent gran a moure's en els seus pobles o fent de parella lingüística de persones estrangeres, que fan amb el Consorci de la Normalització Lingüística. «La idea és que sempre han estat persones assistides i, ara, poden ajudar ells. Es tracta de trencar la mirada assistencial cap a la persona amb discapacitat intel·lectual», va explicar la responsable d'Elna.
L'aprenentatge de les noves tecnologies, «encara que no sàpiguen llegir i escriure», adaptat al ritme de cadascú per minimitzar el nivell d'estrés -apunta Castellana- és una altra proposta d'Elna, que va des de la introducció més bàsica fins a la consecució d'una titulació de la Generalitat.
Combatre les pors dels pares
L'oferta es completa amb l'Espai Alba, creat per ajudar les famílies a assumir el fet de tenir un fill amb discapacitat i a afrontar «una pregunta omnipresent a les seves vides: quan jo falti, què serà d'ell?», diu Castellana. En aquest sentit, la fundació orienta sobre la protecció legal del jove, però també els ajuda a deixar fer als fills o acompanyar aquests en processos de dol si es produeix alguna pèrdua al seu entorn proper.
A la Fundació Elna hi treballa un equip multidisciplinar format per una psicòloga, dos entrenadors formats a l'INEF i amb preparació específica per treballar amb persones amb discapacitat, una nutricionista i una infermera.
