L'eslogan que des de l'any 2000 proclama la Plataforma de Defensa de l'Ebre, nascuda per oposició al transvasament d'aigua cap a latituds més meridionals dissenyat pels governs de José María Aznar, «Lo riu és vida», també és bo per al Terde dimensions més modestes però que durant dècades ha perdut cabal per abastir la metròpoli de Barcelona. Ahir, en una sala de l'Auditori de Girona, a escassos vint metres de la llera de Ter, es va formalitzar amb certa solemnitat l'acord que ha de retornar un riu que «vam veure com es moria» a la «normalitat», en paraules de Jesús Soler, expresident del Grup de Defensa del Ter. Un pacte «de país» (defensava el president Carles Puigdemont, que exercia de primera autoritat) i de recorregut llarg que l'any 2028 ha de fer possible gairebé el miracle: que només el 30% del cabal del Ter (se n'hi ha arribat a enviar el 70%) vagi a la capital catalana i la seva àrea d'influència (l'Àrea Metropolitana de Barcelona, per cert, és una de les entitats signants de l'«històric», en opinió de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, Acord de la Taula del Ter).
Pau Masramon, portaveu d'Aigua és Vida, una altra entitat adherida a l'acord, que el mes de febrer passat llançava palanganes des del pont de Pedra a l'Onyar (un dels afluents) acompanyat d'un centenar d'activistes per reclamar més cabal per al Ter, posava aigua a una celebració institucional i continguda: l'acord, advertia, de moment només «és un paper que té bones intencions»; i, a banda del transvassament a terres barcelonines, deia, hi ha altres problemes que cal resoldre: la contaminació, la sobreexplotació i uns drets d'aigua massa generosos. «Hauríem volgut una llei que derogués la llei del Ter, franquista, per cert, de les poques que queden». I aprofitant que el riu passa per Girona, va afegir: «potser la República ho arreglarà». Masramon va reclamar al Govern -a banda de Puigdemont, a la taula presidencial hi seia el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull- la «gestió pública de l'aigua», un «bé escàs» que no hauria d'estar, al seu entendre, en mans privades que deriven en «situacions patètiques com la que viu Girona», on la gestió de l'empresa Agissa, amb un 80% de capital privat, està sota investigació judicial.
«Gratitud»
Carles Puigdemont, de la seva banda, va expressar «gratitud» a les parts involucrades en la gestació de l'acord que assenta les bases per a una «nova relació» amb el riu que «ens dona la vida» (va fer una menció especial a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que ha acceptat rebre molta menys aigua els pròxims anys i que suplirà la reducció a base d'aprofitar millor hectòmetres cúbics reciclats i d'augmentar per quatre la capacitat de la dessalinitzador del Prat de Llobregat). Amb el pacte del Ter, va asseverar, «ensenyem quin model volem per la Catalunya del futur». «Ara ho hem fet amb l'aigua», però l'entesa també arribarà en àmbits com «la salut, el patrimoni, les tradicions, l'economia, l'educació...», va pronosticar. Rull, de la seva banda, va assenyalar que la rúbrica permet «revertir una situació injusta» i va qualificar l'objectiu final de rebaixar el cabal desviat a Barcelona d'«ambiciós». El conseller va explicar que la Taula tindrà «caràcter estable».
L'home del riu
Francesc Ferrer i Gironès (1935-2006) va estar ahir molt present en la memòria dels oradors, alguns dels quals van remarcar el paper de pioner en la lluita per la pervivència del riu. Va ser «l'home del Ter», va reblar Puigdemont.
