La llista d'espera per entrar en una residència per gent gran a les comarques de Girona suma 1.890 persones -19.400 a Catalunya-, mentre que als centres per discapacitats «teòricament no hi hauria d'estar ningú» en aquesta situació perquè «la cobertura és del 100%», segons va afirmar la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa.

El seu Departament ha creat 359 places noves amb finançament públic per persones grans i amb discapacitat a les comarques de Girona al llarg de l'últim any, 218 pel primer d'aquests col·lectius i 141 pel segon. Una ampliació que, com va admetre la directora territorial, Marta Casacuberta, pal·lia un «desequilibri» entre comarques que encara existeix; i que els ha fet prioritzar l'Alt i el Baix Empordà pel que fa al sector de la tercera edat, i també la Selva en el de la discapacitat.

Atenció a persones i no obres

El procés d'ampliació es completarà al setembre, quan a tot Girona hi haurà 3.838 places per gent gran finançades amb diners públics, 3.043 en residències -cadascuna costa prop de 1.800 ?- i 795 en centres de dia; el mateix mes de 2016, n'hi havia 3.620, 2.850 en residències i 770 en centres de dia. Pel que fa als recursos per gironins amb discapacitat, el mes vinent hi haurà 2.131 places públiques; mentre que al setembre de l'any passat n'hi havia 1.990.

L'increment es completa amb 743 hores anuals més en Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (Cediap), que al setembre arribarà a 130.493 -en front de les 129.750 del 2016.

Tota aquesta ampliació ha tingut un pressupost superior als 6 milions d'euros, la major inversió de Catalunya després de Barcelona, tal com va remarcar Dolors Bassa. La consellera va incidir en l'esforç pressupostari del seu Departament i en què l'objectiu primordial de la inversió és que «més persones puguin tenir els recursos adients i no en obres». Pel que fa a la planificació -que arriba fins al 2018-, va explicar que els principals propòsits de la Conselleria són «atendre el màxim nombre de persones» i «acostar els recursos al domicili de les persones», tot buscant l'equilibri territorial. Així com també va concretar que els tres paràmetres que s'han tingut en compte a l'hora de decidir han estat la població, la xarxa de comunicacions i la llista d'espera.