n aquests moments hi ha 153 aspirants a Bombers que fan les pràctiques en un parc professional i vuit d'ells estan destinats al de la ciutat de Girona. Després de vuit anys sense oposicions, aquests seran la nova promoció d'uns efectius que aportaran un relleu generacional al cos d'emergències. A més, serviran per començar a omplir les vacants que hi ha en els diversos parcs.
En Marc Julià, amb 38 anys, és un dels aspirants a bomber professional. Va passar les proves, ha fet el curs de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i només li queden uns mesos si tot va bé per ingressar al cos dels Bombers de la Generalitat. En Marc té un referent a la família que va opositar el 1999 i és bomber des de l'any 2000, el seu germà, l'Arnau. És un dels integrants del GRAE (Grup d'Actuacions Especials), és a dir és un dels especialistes en rescats del cos dels Bombers i està destinat a la Seu d'Urgell.
Aquests dos germans són d'Anglès i les ganes d'apagar incendis ja els ve de joves. I és que, com expliquen, van «començar a fer d'auxiliars forestals als 18 anys». Segons en Marc, l'atractiu de la feina de bomber és «el tipus de servei que fas, ajudes la gent, els que estan al teu voltant tenen aficions comunes, una manera de veure la vida». Que l'Arnau sigui bomber, però -diu en Marc-, no va ser el que el va decantar per presentar-s'hi però sí que el va influir d'alguna manera perquè «ell va fer de forestal abans que jo i m'explicava com era, però ja m'agradava».
En Marc ja es va presentar fa 12 anys a Bomber i més d'una vegada recorda que ha hagut d'esperar vuit anys per tornar-hi i això ha provocat «que en comptes d'entrar amb 30 anys, entrés amb 38». Mentrestant, ha treballat com a tècnic sanitari del SEM.
La mitjana d'edat dels nous bombers és de 31 anys. Una promoció que ha fet unes proves diferents de les que va fer l'Arnau el 1999 i que ha hagut d'esperar per entrar al cos. L'Arnau destaca que enguany les oposicions comptaven amb un aspecte destacat i és que «per sort es va treure el límit d'edat, que abans era de 35 anys». I és que, segons la seva opinió, en una «oposició es valora qui és millor, tant si es tenen 38 o 23 anys. Hi ha un examen, passar unes proves i, al final, qui està millor físicament i treu millor nota que el teòric és qui pot seguir».
En Marc, que ha participat en les darreres proves, destaca que «són 3.000 aspirants, gent amb moltes ganes d'entrar, molt preparada. Aprovar les proves és fàcil però, com que va per mitjana, has d'estar entre els 153 primers. Has de posar-hi moltes hores i anys». L'Arnau, durant els anys de preparació, li donava alguns consells -explica-, com «que estigués molt motivat per preparar les oposicions perquè són molt dures. Hi ha molta competència perquè cada cop és més difícil entrar. El company amb qui prepares l'oposició acaba essent competència». I en Marc, amb l'experiència encara molt recent, destaca que cal «dedicar-hi moltes hores, deixar part del temps que tens, les aficions. L'Arnau sempre em deia: 'la feina val la pena, no defalleixis'».
Pràctiques reals
En aquests moments hi ha vuit futurs bombers fent pràctiques al parc de Girona. Es reparteixen en dos torns, treballen de set del matí a nou del vespre, dia sí , dia no. Fan algunes pràctiques a les instal·lacions i «quan hi ha un servei entrem amb ells» -els bombers professionals- però tutoritzats, diu en Marc. «Fem les mateixes tasques».
Aquestes són les pràctiques que hauran de fer fins a finals d'octubre. I al desembre seran nomenats funcionaris. Tot seguit podran triar parc de bombers. Aquí a Girona, en Marc és positiu perquè n'hi ha molts de funcionaris. L'elecció del destí també va per nota i, per tant, el millor tria primer.
Els dos germans d'Anglès destaquen que els 153 bombers funcionaris no ompliran totes les places vacants però esperen que es vagin fent noves convocatòries de places.
Davant d'aquesta possibilitat, en Marc insta els futurs opositors a tenir clar que «és una feina que t'ha de sortir una mica de dins, si no ve de dins potser no val la pena que et presentis» i afegeix que a banda d'estudiar és molt important tenir mèrits. Aquí entraria haver estat forestal, bomber voluntari, tenir carnet de camió, idiomes, entre altres. L'Arnau també destaca que «el que més ens agrada a nosaltres potser és apagar focs però hi ha molts serveis que fas ajudes petites» i remarca que «és una feina que és bastant vocacional i s'hi torna a mesura que t'hi vas posant».
Finalment, pel que fa a l'especialitat dels GRAE, el germà de l'Arnau explica que no seria pas on es veu en un futur. En Marc diu que, tot i motivar-li el rescat, no té la preparació del seu germà i es veu més aviat «als GRAF, amb foc forestal, i fins i tot bomber de parc». I és que per ser GRAE, com recorda l'Arnau, cal inicialment ser bomber de primera i després fer unes oposicions internes.
