Les peticions d'asil que la Creu Roja gestiona a les comarques de Girona s'han disparat aquest any, tal com els números deixen clar: durant la primera meitat de 2017 l'entitat ha atès el doble de persones que en tot el 2016, 150 persones en front de les 76 de l'any passat. A banda del nombre, també ha canviat la procedència i el perfil dels sol·licitants de protecció internacional, ja que la gran majoria són famílies provinents de Veneçuela i d'Hondures amb dos o tres menors al seu càrrec.

La responsable d'Immigració i Refugiats de la Creu Roja a Girona, Anna Serra, va explicar que l'increment és generalitzat a l'Estat, sobretot pel que fa a immigrants veneçolans. En terres gironines, va especificar que el seu destí principal és Figueres, fins on es desplacen després d'aterrar a Barcelona o Madrid; mentre que la capital ho és per als que venen d'Hondures. En ambdós casos, i fins que els assignin plaça en un centre de refugiats, la Creu Roja els allotja en hostals o pensions.

Un procediment que l'organització humanitària segueix amb totes les persones que demanen protecció internacional. A Girona, durant la primera meitat de 2017 ho han fet cinc ciutadans d'Albània -país del que Serra va aclarir que mai havien rebut demandes- i altres persones de Colòmbia, Iraq, Mali, Gàmbia o Ucraïna, el tercer col·lectiu més nombrós després de Veneçuela i Hondures. De Síria no han gestionat cap petició, tot i que sí han atès refugiats d'aquest país que «queden encallats a la Jonquera» -va dir Serra.

Els dos pisos de la Creu Roja a Girona i a Salt per a persones del programa de refugiats que l'entitat gestiona des del gener també s'utilitzen com a sostre per als sol·licitants d'asil que esperen un centre. En aquests habitatges queden vacants temporals a mesura que els usuaris completen l'estada de mig any de la primera fase d'acollida -centrada en l'idioma, el suport jurídic i psicològic- i n'arriben de nous. A finals de juliol van marxar les primeres vuit persones que van acabar aquesta etapa, a mitjans d'agost ho faran unes altres i la resta, al setembre.

La recerca de feina i de casa són els principals hàndicaps per als que inicien la segona fase del programa d'acollida, i mentre que alguns aconsegueixen trobar habitacions o pisos de lloguer pel seu compte, d'altres necessiten més ajuda. Per això, tot aquest any que Creu Roja busca la complicitat dels ajuntaments gironins en matèria d'habitatge però, fins ara, només l'ha trobada a Riudellots de la Selva. Aquest municipi ha estat el primer de les comarques de Girona que ha ofert un pis de la seva propietat en condicions de lloguer social per a dos refugiats. De cares al setembre, l'entitat preveu disposar-ne d'un altre a la Bisbal d'Empordà.

Coherència amb les mocions

La responsable d'Immigració i Refugiats de la Creu Roja a Girona va remarcar que l'entitat és conscient que «el tema habitatge és molt complicat, però demanem lloguer social». I ho fa adreçant-se, especialment, als ajuntaments que al llarg dels últims mesos han aprovat mocions de suport a les persones refugiades. De totes maneres, Anna Serra va dir que els consistoris tenen altres maneres de col·laborar, com ara amb recursos per facilitar l'accés al mercat laboral. Però també va assenyalar que, mentre la Creu Roja té programes per incidir en la feina, «la nostra intervenció en habitatges és més complicada».

La segona etapa del programa estatal d'acollida de refugiats també s'allargarà sis mesos i compta amb l'acompanyament laboral i econòmic per part de la Creu Roja.