Isao Suzuki ahir va estar a l'Hospici d'Olot per explicar la relació entre el silenci i la imatge als alumnes del workshop d'RCR arquitectes. El fotògraf japonès concep que la fotografia d'edificis ha de tenir en compte el cel, el terra on s'assenten i la societat que els envolta. Clàssic al cicle de conferències del workshop d'RCR arquitectes, Isao Suzuki fonamenta les seves explicacions en la relació entre els sentits i imatge. Ahir va parlar del silenci.

Com és que cada any relaciona les seves explicacions a Olot amb un dels 5 sentits de les persones?

En tant que fotògraf estic dedicat a copsar imatges. El que passa és que dono molta importància a altres sentits, a més de la vista. Per exemple, tocar, escoltar, enflairar... Posar-hi tots els sentits és la millor manera d'interpretar una imatge fotogràfica.

Quina és la relació entre el silenci i les imatges fotogràfiques?

El silenci és l'orígen d'alguna cosa. Just abans d'ocórrer una cosa important es fa un silenci que reuneix tota l'energia. És un moment potser molt curt, però és el moment que sentim com a inici de totes les coses. La idea és capturar aquest moment de silenci a les fotografies.

Ha aconseguit copsar aquests moments de silenci en imatges?

Això ho ha de respondre una tercera persona mirant les meves fotografies.

Quins altres sentits ha incorporat a les conferències del Workshop?

Sempre començo amb la llum màgica. Es tracta del capvespre quan la llum es projecta cap al cel i cau com una pluja que cobreix totes les coses d'una manera suau. És el moment de fotografiar sense contrast.

Com controla les ombres dels dies lluminosos?

Abans hi havia pel·lícules expresses, però la millor manera és buscar la millor hora del dia, a la matinada o al vespre.

Com s'ho va fer per fotografiar el gratacel Abeno Harukas d'Osaka de 300 metres d'altura?

És un edifici enemic de les cameres, perquè no té nivellades l'òptica i es noten les deformacions. Vaig fotografiar-lo amb pel·lícula i digital. Ara, amb el

Com recorda les maquetes del Palau Sant Jordi?

Almenys vaig fer 700 fotografies de la maqueta. En cada moment del projecte era fonamental fer fotografies d'arquitectura amb les maquetes. Tot el procés del palau Sant Jordi va requerir un gran estudi de fotografia.

Vostè és un especialista en la fotografia de gran format.

Ja d'estudiant m'agradava el gran format. En el gran format la preparació era fonamental: preparar la pel·lícula, mesurar la llum. M'agradava molt, perquè era en arquitectura els objectes són molt grans i el gran format té facilitat per capturar-los amb una reducció mínima. Ho vaig poder fer fins al 2013, quan la digitalització va fer impossible trobar material.

A part de Barcelona, on ha treballat?

Allà on tenen edificis interessants: Europa, Índia, Japó i ara aniré a Sud-amèrica.

Tornarà a Olot?

Sí! Fins i tot intento traslladar-me a viure a aquí. M'agrada molt el paisatge.