«Cal educar des de la infància en sexualitat. Els nens saben més del que creus»

No, no segueixen pesant però això no treu perquè hi hagi una bona educació sexual. En la major part de comunitats autònomes no hi ha programes específics en el sistema educatiu com marca la llei. Totes les lleis nacionals d'educació deien que hi hauria d'haver educació sexual en el sistema educatiu, però no n'hi ha hagut per manca de recursos i depèn de la voluntat de les persones.

El Consell de València ha decidit que els cursos d'educació sexual a les escoles es donin als 12 i no als 14 anys. Es feia tard?

L'OMS diu que l'educació sexual cal donar-la des de l'inici de la vida. L'educació sexual hauria de començar des de la infància. Som de les úniques comunitats autònomes que té un programa així però ara es vol rebaixar perquè s'arriba tard en moltes coses. El programa no és només educació sexual és també respecte a la diversitat. Per exemple, en el tema de la identitat sexual, els nens trans comencen des de la infància i ja pateixen assetjament i rebuig per desconeixement. Si desconeixes alguna cosa, generes prejudicis a allò desconegut. Després també es preveu l'abús sexual: la major part d'actes tenen lloc en la primera infància, abans dels 10 anys. En violència de gènere s'està fent en 13 o 14 anys quan les actituds que la generen s'estan formant des de la infància. Caldria treballar en coeducació en igualtat de gènere des de la infància.

Quina reacció esperen dels pares? Algun pensarà que són molt petits?

No crec, hi haurà una minoria en tot cas. Segons l'OMS, l'adolescència és dels 10 als 19 anys. Aquesta por sempre la tenen. Els nens saben més del que tu creus i quan parlen entre ells ja parlen d'aquestes coses perquè les senten. Als pares els fa por perquè pensen que començar aviat en educació sexual pugui induir a una curiositat no sana i, és al revés, és normalitzar-la.

Però l'educació sexual no és només responsabilitat del sistema educatiu. Els pares també tenen aquesta responsabilitat ...

L'educació sexual depèn de tots. La família educa en valors a casa, per això sempre incloc pares i mares en els cursos. Cal treballar amb ells perquè a casa diguin missatges similars als de l'aula.

Els costa als pares parlar de sexe amb els seus fills?

El que et demanen és saber com fer-ho perquè tenen por de fer-ho malament. Necessiten tenir una guia de com abordar-ho, però la majoria hi estan a favor.

Llavors, mai és aviat per començar?

No, sobretot pel tema de violència sexual, per estar alerta davant els pederastes que entren a les xarxes socials que els nens dominen aviat. A més les primeres relacions comencen al principi de la pubertat, ja és important que sàpiguen resoldre conflictes entre iguals, perquè tot el tema de l'assetjament escolar ve per aquí, per no tenir habilitats per resoldre conflictes.

Els programes d'intervenció en educació sexual (PIES) que ara es donaran als 12 anys s'ofereixen a totes les escoles però no són obligatoris. Què passa en els col·legis concertats?

Hi ha un programa alternatiu de l'arquebisbat per als col·legis catòlics: «Saber estimar bàsic escolar». Quan va sortir el PIES hi va haver una mica d'aturada perquè la Confederació de Col·legis Catòlics deia que el programa no s'ajustava amb els seus ideals i davant d'això van plantejar un programa alternatiu.

Què li semblen els conceptes que es tracten en aquest programa?

Hi ha coses com ara que només són normals les famílies heterosexuals, de manera que exclouen les monoparentals o famílies on els dos membres són del mateix sexe... la masturbació la veuen com un perill, perquè diuen que et pot portar a l'ostracisme sexual. Quan jo el vaig veure fa 6 o 7 anys posava això. No sé si ho han modificat. El programa del PIES està basat en drets humans (entren totes les llibertats d'idea, opinions, religions...) i amb bases científiques.

És la transsexualitat l'últim tabú?

La identitat sexual era menys coneguda que l'homosexualitat. Ara com s'està visibilitzant més sembla que hi hagi un boom, però no són més persones trans, sinó que ara ho visibilitzen.

Sembla que ara es dona més importància a ajudar a fer aquesta identificació en la infància.

Sí, la major demanda ha augmentat en nens i adolescents. S'ha visibilitzat més i els pares quan veuen que el seu fill o filla és diferent es plantegen consultar-ho perquè no volen que pateixi. Gairebé el 50% de consultes són de menors d'edat. Igual que en els primers anys venien adults ara és al revés. És molt positiu. Actues abans i s'evita que visquin aquestes vides canviades. A la unitat de referència de València i província, hem passat el 2014 de tenir 30 persones noves de totes les edats a 60 el següent any i 70 el 2016. Aquest any fins al juny ja hem vist 50 persones noves.