El diputat de Ciutadans (Cs) per Girona, Jean Castel, ha reclamat que la meitat de la recaptació de la taxa turística a les comarques gironines es quedi en el municipi que la genera i la recapta, i l'altra meitat es destini íntegrament a «un calaix solidari» per sufragar plans d'activació turística de petits pobles de la província. «La idea és que les petites viles d'interès arquitectònic, paisatgístic o cultural que tenim a la província puguin presentar de forma anual projectes i plans de reactivació turística des del seus ajuntaments i acabin oferint nous serveis que permetin desestacionalitzar la temporada turística», argumenta.
Al llarg de 2016, la província de Girona va recaptar prop de 9 milions d'euros per aquesta taxa, segons les dades publicades pel Departament d'Empresa i Coneixement. «Per què no creem aquest calaix solidari amb el 50% de l'impost recaptat i l'entreguem als millors projectes de dinamització turística d'altres poblacions?» es pregunta Castel. «Hi ha pobles -exposa- en què tan sols habilitant un aparcament d'autocaravanes a l'entrada o a la sortida del municipi, com passa a França, es convertirien en pol d'atracció de nous models turístics que reactivarien l'economia local». El diputat considera necessari «estendre els beneficis econòmics del turisme a altres poblacions» de la província per generar oportunitats de negoci i noves ocupacions que «evitin l'èxode rural i generin oportunitats de futur laboral als joves d'aquests municipis que ara per ara, amb prou feines tenen oportunitat d'atraure visitants».
Província connectada a Europa
Castel assegura que el que necessita Girona «són polítiques reals i no el desgovern que porta Catalunya els últims sis anys, ni la deixadesa política en matèria de turisme», perquè, per poder assolir els objectius, «el Govern hauria de reflectir les necessitats en els pressupostos amb les partides pertinents i, un cop més, no ho ha fet». I afegeix: «La Generalitat hauria de tenir més present que som la primera província en connexió a Europa i tenim moltes més possibilitats entre el Pirineu i la Costa Brava».
Des de l'any 2012 els turistes que visiten Catalunya paguen l'Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET), la coneguda, i polèmica en el seu moment, taxa turística. Des que es va implantar, la recaptació a la província de Girona no ha parat de créixer; també ho va fer el 2016, quan aquesta quota -que els visitants abonen un màxim d'una setmana i que varia dels 0,5 als 2,5 euros diaris en funció de la situció, tipus i categoria d'establiment- va aportar a les arques de la Generalitat (a la qual correspon el 70% del pastís) i dels ajuntaments (fins ara s'han quedat el 30% de l'impost, però a partir del proper exercici acapararan el 50% dels ingressos) la suma de gairebé nou milions milions d'euros, un 8,8% més que el 2015, diners que es reinverteixen en la millora de les destinacions.
La comarca de la Selva aporta pràcticament la meitat de la recaptació via taxa turística de la província: 4,035 milions d'euros el 2016, un 9,7% més; municipis turístics de la dimensió de Castell-Platja d'Aro, Torroella de Montgrí i Calonge situen el Baix Empordà com la segona comarca que més diners recapta amb l'IEET: 2,155 milions.
El tercer lloc del rànquing comarcal l'ocupa l'Alt Empordà, que el 2016 va acaparar 1,790 milions d'euros en conjunt. A molta distància d'aquestes comarques queda el Pla de l'Estany, que el 2016 va recaptar 45.713 euros, un 10,3% més que el 2015, segons les dades del Govern.
