El fons marí de la Costa Brava ha superat un primer examen visual de científics del Centre Oceanogràfic de Balears, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO). Ara bé, mentre que les zones protegides l'han passat amb nota, a les àrees més explotades li convé millorar. La investigadora Salud Deudero va situar els parcs naturals del Cap de Creus i del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter entre les primeres; mentre que l'altra banda hi va encaixar els punts on la pesca recreativa o l'ancoratge d'embarcacions és habitual.

Durant la segona meitat de juliol, cinc bussejadors científics i biòlegs s'han capbussat en diversos punts d'observació, fins a 30 metres de fondària davant les costes de Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, les illes Medes i el cap de Creus -en aquest últim, per exemple, han treballat en cinc localitzacions diferents. De fet, el gironí ha estat l'últim tram d'un projecte per avaluar l'estat de les comunitats marines en fons de roca a tota la costa catalana.

La directora del Centre Oceanogràfic de Balears i d'aquesta campanya científica en concret, Salud Deudero, va destacar el bon estat general de les comunitats de peixos, d'algues i d'invertebrats que viuen a les aigües de la Costa Brava.

Llagostes davant del Montgrí

A l'espera de l'anàlisi científica de les dades que acaben de recollir, les primeres impressions dels investigadors -fruit de l'observació i la comparació amb altres llocs examinats-, Deudero va assegurar que «a la zona de Girona, les comunitats estan molt bé, tant en diversitat d'espècies com en la mida dels exemplars». Un bon estat de salut que va exemplificar amb els boscos de gorgònies -un tipus de corall- que han trobat en alguns punts i destacant que han vist un parell de llagostes, d'entre un i dos anys, «a relativa poca profunditat, a l'àrea del Montgrí».

Tot i això, la científica va subratllar que «hi ha diferències entre llocs protegits o no». I en relació amb això, va destacar que «l'abalisament i la delimitació de les zones de fondeig es noten positivament»; mentre que «l'hàbitat es deteriora allà on hi ha pesca recreativa o fondeig de barques».

Deudero va justificar la importància d'estudis com el que ella lidera explicant que «el mar ens connecta a tots, podem veure coses que succeeixen en una zona i que es poden connectar amb altres». Però, curiosament i encara no saben per què, les aigües catalanes han quedat al marge d'un fenomen que afecta bona part del Mediterrani des del setembre de l'any passat: un patogen ha anat matant el tipus de mol·lusc més gran d'aquest mar «i que només viu aquí», les nacres ( Pinna nobilis). «Però a Catalunya encara n'hi ha de vives i, sobretot, al cap de Creus», va apuntar; tot i que, de moment, no en saben la raó científica, va avançar que «potser és perquè l'aigua és més freda i es crea una barrera que impedeix que pugi l'aigua de l'oceà», d'on prové el patogen que els ataca.

La responsable del projecte, que va aclarir que no han fet cap extracció del medi ni han alterat els hàbitats, va contrastar les bones condicions del litoral gironí amb la pèssima situació en què es troba la costa de Tarragona, «on va concretar- no es veia res a 20 centímetres de distància».

L'onada de calor al mar

A la Costa Brava, en canvi, la qualitat de l'aigua els ha permès fer una observació detallada i identificar, fins i tot, restes de l'onada de calor que va afectar les comarques de Girona la primera meitat de juny. Al fons del mar, Salud Deudero va explicar que les altes temperatures van propiciar la creació d'una espècie de catifa d'algues a sobre de les roques, de les que el seu equip encara en va trobar la petjada.