Els ajuntaments gironins que superen els 20.000 habitants podran establir recàrrecs en l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) per reforçar els seus recursos econòmics, si tira endavant una proposta del comitè d'experts que ha avaluat per al Govern i les institucions locals les possibilitats de reforma del sistema de finançament. Els anomenats «savis» de les hisendes municipals plantegen, al mateix temps, donar un tomb al model de participació dels municipis en els ingressos de Estat, que, segons el seu criteri, ha generat en els últims anys problemes notables de falta d'equitat.
A les comarques de Girona hi ha, actualment, vuit municipis que superen els 20.000 habitants, segons el padró oficial de finals de l'any passat. Es tracta de Blanes, Figueres, Girona, Lloret de Mar, Olot, Palafrugell, Salt i Sant Feliu de Guíxols. N'hi ha dos més que, tot i no arribar a aquesta xifra, s'hi acosten molt i que no seria estrany que la superessin en futur: Banyoles en té 19.239 i Roses, 19.438.
Capacitat per actuar
Les administracions municipals tenen ara capacitat per actuar sobre diferents tributs del seu àmbit: l'IBI, la vinyeta, l'impost de construccions i obres, el d'activitats econòmiques i les plusvàlues, bàsicament. Poden pujar i baixar els tipus impositius i modificar les bases imposables, mitjançant bonificacions o recàrrecs, dins d'uns límits que marca la Llei d'hisendes locals. Tals capacitats entronquen amb el principi de l'anomenada «corresponsabilitat fiscal». Resumint, ve a suposar el següent: en cas que una corporació vulgui disposar de serveis o equipaments extra, l'augment de la despesa que això suposa s'ha de sostenir mitjançant increments paral·lels dels ingressos tributaris, de manera també que els gestors assumeixen el cost polític que pugui comportar.
En línia amb aquest principi, la comissió d'experts proposa una via per ampliar la corresponsabilitat fiscal en els ajuntaments: «Es considera oportú habilitar l'exercici d'una certa capacitat normativa perquè puguin ampliar els seus recursos i incorporar elements de personalització de la càrrega tributària d'àmbit local. Entre les diferents alternatives disponibles, la figura més adequada per imposar un recàrrec és l'IRPF», exposen els hisendistes en una de les conclusions de l'informe presentat el juliol passat.
Si és inclòs en la propera reforma del finançament local, aquest mecanisme funcionaria de la següent manera: els municipis de més de 20.000 habitants que així ho desitgin «podran establir un recàrrec de tipus fix sobre la quota líquida en el seu tram estatal, «cosa que suposaria de fet un augment de la càrrega fiscal de l'IRPF per als contribuents que resideixin al municipi». Els experts no concreten en el seu informe quin podria ser l'abast d'aquest recàrrec, tot i que de manera oficiosa s'ha parlat d'una forquilla entre l'1% i el 5%. Com que es tractaria d'aplicar el gravamen sobre el tram estatal de la quota líquida, que suposa a l'entorn del 50% del que paga efectivament el contribuent per IRPF, l'impacte real amb una forquilla com la descrita seria d'entre el 0,5% i el 2,5% aproximadament.
«Si un ajuntament vol per exemple portar a terme una obra important, podria recórrer a aquests recàrrecs», resumeix Javier Suárez Pandiello, catedràtic d'Hisenda Pública i un dels experts que va participar en la comissió sobre el finançament local a proposta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. D'acord amb les seves explicacions, la possibilitat de facultar els consistoris a crear recàrrecs en l'impost de la renda té precedents a Espanya: Aquesta capacitat existia en els anys 80, però el Tribunal Constitucional la va tombar per una errada en el disseny de la regulació (el percentatge de recàrrec era únic, sense marge perquè les corporacions triessin entre diferents opcions).
La possible creació d'un nou gravamen local sobre l'IRPF es planteja en el context d'una proposta de reforma de gran abast en les transferències que ara arriben als ajuntaments com a participació en els ingressos de l'Estat. Les institucions municipals reben un percentatge de la recaptació del mateix IRPF, de l'IVA i dels impostos especials. Després dels ingressos tributaris, aquestes transferències constitueixen el principal paquet del finançament municipal.
El comitè d'experts, va destacar Suárez Pandiello, va assumir l'opinió, defensada des de fa anys per hisendistes, que el disseny del mecanisme de participació en els tributs de l'Estat genera problemes notables d'equitat i que tendeix a agreujar les diferències de benestar entre els municipis més rics i els que ho són menys. És així per situacions com la següent, segons el catedràtic: els ingressos lligats a l'IRPF estan associats a la recaptació en cada territori i per tant al seu nivell de riquesa.
En la mesura en què augmenti, per a un municipi singularment dinàmic (per exemple, el madrileny de Pozuelo de Alarcón), el model pot suposar intensos augments anuals dels ingressos procedents de les transferències; al mateix temps, hi ha un fons complementari per reforçara finançament de municipis menys pròspers, però s'actualitza d'acord amb una taxa (l'augment mitjà anual de la recaptació de l'Estat) que sempre serà inferior a l'increment que aconsegueixin els territoris més rics i dinàmics.
Model «més equitatiu»
Per contribuir a contenir situacions com aquestes, els «savis» del finançament local plantegen anar a un model «més equitatiu» basat tant en les necessitats i les capacitats fiscals dels ajuntaments i amb mecanismes d'«anivellament» per suavitzar les desigualtats. Es planteja per exemple suprimir el règim específic que ara tenen els ajuntaments de més de 75.000 habitants i repartir els diners en funció de la població en el cas dels municipis que superin els 20.000 i considerant altres factors com la dispersió geogràfica en els territoris menys poblats.
