La Rambla de Barcelona sempre hi ha passat la història. La d'ara, la de la globalització, apila el turisme i el terrorisme de baix cost. Un omple els carrers de visitants i l'altre mata vianants, gent del carrer, vides que van a passeig.

La globalització també ha abaixat el preu de la vida humana a Occident, on més cotitzava gràcies a la democràcia, peel «dúmping» que fan cervells alienats pel fanatisme religiós, pel pop assassí que pesca a les xarxes socials i a internet o per qualsevol forma de trastorn psiquiàtric greu que busca expressar-se amb la frivolitat del protagonisme urgent.

Rambla és la derivació al català de la paraula àrab «ramla» (arenal) i el terrorisme circulatori una encunyació islamista que produeix terror, sigui de base, de cèl·lula o de particular amb vehicle rodat. Les rambles les va construir una muralla del segle XV i la crema i desamortització de convents al segle XIX, que van permetre edificis civils i un passeig de la ciutat vella que es va anar adornant amb fileres de plàtans, punts de venda de flors i d'animals engabiats. La vida ciutadana va ser el corrent del que havia estat riera.

Les meves primeres rambles van ser un edén càlid de gent diferent i de quioscos de premsa que saludaven amb un tendal d' Hola!. Vaig reconèixer les cantonades de la literatura barcelonina que parlava dels mariners dels Estats Units, de les putes del xino, dels carteristes de tres continents i el bulevard de les manifestacions de rojos i de marietes -com els agradaven anomenar-se llavors Ocaña, Nazario i altres homes que es parlaven en femení- del que explicaven les revistes. Als bancs s'asseien tipus mediterranis que s'assemblaven als personatges dels còmics de Bruguera.

Vaig absorbir les olors de flors, fregits i tajeas i vaig baixar per la seva amplària en una ziga-zaga de quioscs de diaris, de publicacions internacionals, de novel·les i còmics de saldo i de porno en diversos formats, intensitats i llengües. Se sentia parlar en anglès, francès, italià i en espanyol català, castellà, andalús i argentí perquè Barcelona era internacional. Es va fer global després, quan es va adornar amb estàtues vivents i va omplir de turistes errants, que és del que tracta la història ara. El terrorisme, fet amb odi o idiotesa, és un estrany negoci de l'enemic que els nostres aprofiten per fer-nos pitjors. Per passar aquests dies de pena esquivant la indignitat dels aprofitats recordaré la bellesa d'aquella Rambla, un d'aquests llocs on, en succeir tan intensament la vida, succeix la història.