El projecte del Bisbat de Girona per construir 48 pisos tutelats per gent gran a Banyoles, que intenta arrencar des del 2010, continua encallat perquè l'Ajuntament encara no està satisfet amb la protecció de les restes arqueològiques descobertes al pati de la Casa Missió -on es construiran els habitatges-, al recinte del Monestir.

La troballa del jaciment, que es va fer, precisament, gràcies a les obres, ha complicat les coses als promotors del projecte, el Patronat Santa Creu, que l'ha hagut d'ajustar a les directrius del Departament de Cultura i del Consistori. Fa prop d'un mes, aquest Patronat va presentar un nou avantprojecte a l'Ajuntament i aquest, en una reunió mantinguda el 9 d'agost, li va demanar que incorporés més retocs als plànols.

El regidor d'Urbanisme, Albert Tudela, va concretar que l'objectiu municipal és «preservar més» els elements patrimonials i aconseguir que «els dos projectes siguin totalment compatibles». Perquè, tal com va remarcar ell mateix, «estem a favor de fer bé les dues coses -els habitatges socials i la protecció del patrimoni- i, si no, no es faran».

El regidor va explicar que el Consistori està interessat en la construcció dels pisos per a persones grans perquè aquesta necessitat no està coberta ni a la ciutat ni a la comarca del Pla de l'Estany. Per tant, els 48 pisos del Bisbat cobriran aquest buit, sempre i quan compleixin els requisits de l'administració. «La prioritat és que l'edifici s'adapti a les restes arqueològiques, si no no obtindran la llicència municipal», va remarcar Tudela.

Abans de la reunió amb l'Ajuntament, des del Patronat de la Santa Creu van explicar que han seguit les instruccions de Cultura per respectar la part antiga de la Casa Missió, la casa d'espiritualitat Cardenal Jubany, que es rehabilitarà completament i acollirà els serveis comuns dels pisos tutelats. També han mogut una petita ala que surt cap al jardí, per tal de protegir la muralla, i han previst aixecar amb columnes l'edifici on hi haurà els habitatges socials. Sobre aquest últim element, el regidor d'Urbanisme de Banyoles va explicar que les restes del jaciment s'il·luminaran als baixos de l'edifici elevat.

Aquest és un aspecte en el qual l'Ajuntament ha incidit ara, com també ha demanat «un punt d'enjardinament més clar i pujar la cota perquè fos més transitable». Així ho va explicar Tudela, que va assegurar que «tècnics i regidors han fet indicacions coincidents amb les de Cultura». A més, va assenyalar que la voluntat municipal és seguir l'exemple de l'antic hospital Santa Caterina que, des de fa uns anys, acull la seu de la Generalitat a Girona. La propera trobada entre tècnics, regidors i Patronat de la Santa Creu no té data, de manera que el calendari del projecte es manté incert.

Rebuig a l'oposició

A banda de les dificultats constructives, al voltant del projecte també plana una discrepància política. L'aprovació inicial del Pla Especial del Monestir per incloure-hi l'ús residencial, necessari per construir els pisos tutelats, es va aprovar el març de 2010 i provisionalment, al juny, encara que aquesta vegada va ser per 16 vots a favor (de CiU, ERC i Plataforma-PSC) i una abstenció d'ICV-IB. Un cop refet el projecte, la modificació urbanística ha tornat a passar per ple i ERC s'ha mostrat en contra d'edificar a l'entorn del Monestir, tot argumentant que es tracta d'una zona «que cal protegir i no construir» -tal com expliquen en el seu últim butlletí, distribuït al juliol. En la seva opinió, l'equip de govern «cometria un error greu si prospera el projecte del Bisbat de construir pisos tutelats» on s'han fet troballes arqueològiques.