Els guixos d'un escultor irrepetible és el títol de l'exposició sobre la vida i l'obra de Josep Clarà Els guixos d'un escultor irrepetible que s'obrirà al públic el dissabte dia 2 de setembre a les 12 del migdia, a la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa.
La mostra serà la més important atracció cultural de les Festes del Turaque començaran el dimecres, dia 6 de setembre, i es clouran el diumenge, dia 10.
L'exposició se centra en la figura i l'obra de l'escultor olotí Josep Clarà i Ayats (Olot, 1878-Barcelona,1958), un dels artistes catalans més destacats de la primera meitat del segle XX, i una de les figures amb més projecció internacional de la seva generació.
La mostra planteja dos fils conductors: un centrat en l'obra de l'artista, i un segon sobre el procés de creació de l'escultura.
Pel que fa a l'obra, hi ha un recorregut per la trajectòria artística de l'escultor amb peces que van des dels seus inicis a Olot, l'escultura monumental arreu del món i les obres finals.
Es podran veure Deessa (París,1909), Maternitat (1948) o Puixança (1936). La deessa va atraure atenció d'un jove Joan Miró (1893-1983). Miró va voler conèixer l'autor i el va convertir en un referent. Puixança és considerada com una de les millors obres de Clarà per la síntesi de simplicitat, llum i serenitat.
Respecte al procés de creació, l'exposició vol apropar al públic les singularitats del treball d'un escultor com Clarà. Els guixos són molt importants en el procés creatiu. Són la primera concreció de la idea de l'escultor.
La voluntat és mostrar el compromís de Clarà amb la societat del seu temps. A través d'obres com Als voluntaris catalans o Monument als caiguts es pot veure un escultor que es mantenia fidel a la democràcia, tot i viure en un context advers a les llibertats. Segons les comissàries de la mostra Cristina Rodríguez i Irene Gras, estava amoïnat per l'efecte de les circumstàncies polítiques en la seva creació artística.
El 1925 va obtenir el gran premi de l'Exposició de París, amb la maqueta als Voluntaris Catalans, morts a la Primera Guerra Mundial. L'escultura va ser inaugurada el 14 de juliol del 1936 al Parc de la Ciutadella de Barcelona. És un jove nu amb els braços alçats.
La vida d'un artista
De nen anava a l'escola del mestre Josep Berga i Boix, on s'aprenia dibuix i i pintura. Amb 19 anys va haver d'exiliar-se a Tolosa del Llenguador per evitar les guerres colonials i hi va estudiar a l'escola de belles arts. Hi va obtenir tants premis que encara el recorden. De Tolosa va anar a París per guanyar-se la vida amb l'escultura. A París va ser presentat a August Rodin i va treballar al taller de Louis Ernest Barrias (1841-1905). En aquesta època, va conèixer Aristides Maillol de Banyuls Sur Mer (1861-1944).
El 1906 va contactar amb l'escriptor Eugeni d'Ors, que li va transmetre els valors de la serenitat i la bellesa clàssiques del Noucentisme. Del contacte va sorgir el que Cristina Rodríguez defineix: «En la seva obra, el model natural s'equilibra, se serena, i tendeix a la idealització. En aquesta síntesi entre natura i ideal radica l'estil de Clarà».
El 1906 Josep Clarà ja era definit com un personatge il·lustre d'Olot i el seu nom s'escoltava arreu del món, perquè treballava en l'estatuària del Casino de Montecarlo.
Després va treballar per governs d'Amèrica i Europa que volien decorar els jardins i les places de les ciutats més grans. Quatre anys després d'obtenir el premi principal a la Biennal Hispano Americana, va morir, el 4 de novembre de 1958, a Barcelona.
El 1969 de la seva casa en van fer un museu que va ser tancat el 1995. La seva obra va anar al Museu de Catalunya i al de la Garrotxa.
Mentre duri l'exposició, fins al 14 de gener, tindran lloc conferències i visites guiades.
