Marta Felip, l'alcaldessa gironina amb més seguidors a Twitter

· Els alcaldes gironins amb més seguidors a Twitter

Tal com demostra l'article, les institucions i representants dels nostres municipis no s'han quedat al marge del canvi i cronometren amb precisió el tempo a la xarxa, no obstant això, hi ha certes diferències i contrastos que mereixen especial atenció. Una de les xifres més destacables l'assoleix la capital alt-empordanesa. Segons dades de l'agost, l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, és l'alcaldessa amb més seguidors a Twitter. «Tot i que m'aconsellen que no sigui tan natural, jo no callo, no em reprimeixo i intento contestar sempre» afirma Felip, que supera la barrera dels 3.900 usuaris. Per sota es troben l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenes, i l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, que amb 2.800 i 2.700, respectivament, disposen d'un gruix de seguidors igualment considerable. Per Coromines la importància d'estar actiu a les xarxes és vital, «a mi crec que em ve de tradició familiar, els meus fills treballen a la informàtica, des del principi vaig tenir blog, Facebook, Twitter, en aquests moments no tinc Instagram, però des de fa un temps m'estic plantejant de fer-me'n un».

No tots els batlles defensen les mateixes polítiques ni comparteixen les mateixes idees. Dels 21 municipis més grans de la demarcació, tres alcaldes no disposen de compte propi a la xarxa dels 140 caràcters. Entre ells es troba el vicepresident de la Diputació de Girona i alcalde de Banyoles, Miquel Noguer (CiU); el batlle de l'Escala, Víctor Puga (PSC); així com, el portaveu de govern de la Diputació de Girona i alcalde del Puigcerdà, Albert Piñera (CiU). Contràriament al que es podria pensar, tenir afició per piular o enginy per proclamar quelcom amb les paraules justes no entra en conflicte amb l'edat. Mentre alcaldes joves, com l'empordanès Víctor Puga, decideixen allunyar-se de la popular plataforma, «probablement ho faci en el futur, però ara mateix no he vist necessitat d'estar a Twitter». Miquel Lupiañez, alcalde de Blanes, i Josep Maria Rufí, alcalde de Torroella de Montgrí, de més edat que l'escalenc, no només utilitzen el perfil de manera sistemàtica sinó que també amb destacable èxit.

Uns darrers que també s'han sumat al carro digital són els ajuntaments. Tots els consistoris tenen un canal informatiu a Twitter. Qui té més seguidors és l'ajuntament gironí, amb 17.000 usuaris, però quan ho comparem amb el nombre d'habitants la suma s'inverteix significativament. Ciutats com Girona o Figueres tenen un nombre de seguidors inferior al 15% de la seva població, mentre que a Lloret de Mar i Blanes la xifra no supera el 10%. Sorprenentment són municipis més petits, viles de 10.000 habitants, com l'Escala, Torroella de Montgrí, Cassà de la Selva o Castelló d'Empúries, on el nombre de seguidors sobrepassa el 20% de la població. Amb una excepció a una vila baix-empordanesa de 10.500 habitants, Castell-Platja d'Aro és l'únic consistori que aconsegueix excel·lir el 30% amb 3.500 seguidors amb un perfil institucional que, a més, incorpora el departament de turisme del municipi.

Quina és la xarxa social ideal?

«No cal estar a totes les xarxes socials, només a les que compleixin dues condicions. La primera, que hi hagi el públic al qual t'adreces. La segona, que tinguis habilitats en el mitjà que utilitzes, que el controlis», recomana Pau Canaleta, consultor en comunicació. Curiosament apunta a les diferències que existeixen amb l'ús d'Instagram, Facebook o Twitter en la política. Per al figuerenc, els usuaris de Twitter són perfils molt menys susceptibles de ser persuadits i molt polititzats. Mentre a Facebook i Instagram sol haver-hi més gent amb possibilitats per persuadir. De la mateixa opinió és Txell Costa, consultora de màrqueting «a Twitter hi ha un perfil més vertical i professionalitzat; Facebook és horitzontal, és la plaça pública». La periodista gironina defensa les possibilitats de les noves tecnologies per a la difusió d'informació institucional i preveu una professionalització de l'estratègia política, que no és altra que la de «crear xarxa», abans «hi havia el porta a porta, ara hi ha la xarxa social, ha canviat l'eina, però l'objectiu és el mateix» explica.

Un indicador que això és així és el fet que tots els ajuntaments menys, Olot, Puigcerdà i Palamós„ tinguin perfil a Facebook. El consistori amb més m'agrades a la xarxa social més popular del món és Calonge, municipi que té gairebé el mateix nombre de m'agrades (10.500) que d'habitants (10.700), vorejant el 98%. En el sentit oposat es troba l'ajuntament de Salt que, amb 29.400 habitants, no arriba als 1.200, una xifra inferior al 4% de la població. Altres viles que destaquen pel seu nombre de m'agrades són Castelló d'Empúries, Roses, l'Escala, Torroella de Montgrí i la Bisbal d'Empordà superant totes el 30%. Un cas excepcional és de nou la vila costanera de Castell-Platja d'Aro, l'únic perfil oficial que ajunta el departament de turisme amb el del consistori, aconsegueix una representació del 60%, superant els 6.500 m'agrades.

Però, com que en la majoria d'aspectes existeix una vessant negativa que resta, a vegades, amagada entre les novetats virtuoses i mereix la mateixa atenció. Les noves formes de comunicació són «eines de transmissió de missatges molt ràpides però aquesta immediatesa és també molt perillosa, i hem vist en passat recent algunes de les seves conseqüències» adverteix Narcís Iglesias, professor en llengua i comunicació de la UdG. El fet d'arribar a milers de persones amb pocs segons, la dificultat de contrastar la informació o la facilitat de generar polèmica i sembrar rumors són algunes de les facetes a tenir en compte a les noves formes globals i instantànies de comunicar-nos, segons els experts.

La periodista i comunicadora Txell Costa va més enllà i recorda que les xarxes socials no són substitutives, sinó complementàries: «El tracte personal no només és important sinó que perdura més que el digital, que és més volàtil».