Justícia a la memòria dels represaliats

La Generalitat anul·la per primer cop el judici a una víctima del franquisme a les comarques gironines

15.09.2017 | 19:32
La filla de Lorenzo rebent el certificat de nul·litat.

Per últim cop a la meva vida, us envio una infinitat d'abraçades per a tu i els meus fills; amb totes les forces del meu cor, adéu esposa i fills meus [...] Ja us dic ara que moro innocent i que podeu anar amb el cap ben alt; el que em sap més greu és que no podré veure caminar la meva filleta i no us podré fer l'abraçada més forta de la meva vida», escrivia Juan Lorenzo Alcalde a la seva família, abans de ser afusellat pels franquistes al cementiri de Girona, el 8 de març de 1939. De 39 anys i nascut a Salamanca, aquest guàrdia civil destinat a Figueres tenia com a únic delicte a l'expedient haver-se mantingut lleial als valors de la República, pel qual va ser condemnat en el primer consell de guerra celebrat a Girona.

Ahir, la filla de Lorenzo, Aïda, que tenia tretze mesos quan el seu pare va ser executat, va rebre els documents que acrediten oficialment que aquest judici era il·legal, cosa que l'ha convertit en la primera víctima del franquisme de les comarques gironines a qui la Generalitat ha anul·lat el judici militar, 78 anys després, gràcies a una llei aprovada per unanimitat al Parlament.

Acompanyada per la seva filla, Neus Llorenç, Aïda Lorenzo va rebre els documents de nul·litat de mans del director territorial de Justícia a Girona, Jordi Martinoy, i visiblement emocionada, va recordar els darrers dies del seu pare i les últimes paraules que li va dedicar.

Després de l'entrada de les tropes franquistes, Lorenzo es va presentar a la caserna de la Guàrdia Civil de Girona i ja no va tornar a casa. Va ser apallissat durant tres dies a la presó i jutjat en un consell de guerra.

Era l'1 de març del 39, una data en què es van jutjar 24 persones en tres hores i es van sentenciar onze penes de mort. Deu d'aquestes serien executades el 8 de març, en la primera execució que es va fer a Girona, i l'onzena, uns dies més tard, seria Carles Rahola.

«Quan la meva mare va anar a veure el pare a la presó, el director li va dir que l'acabaven d'afusellar i li va tornar els paquets de menjar que li havia dut. Ella va anar al cementiri i l'enterrador li va assenyalar on l'havien enterrat», detallava Aïda Lorenzo, que entre llàgrimes recordava ahir com la mort del seu pare va deixar «il·lusions i projectes trencats» i va sumir la família «en el desconsol i la tristesa».

Ara la família treballa per recuperar les restes de Juan Lorenzo, que encara són a la fossa comuna del cementiri, per poder-lo enterrar al costat de la seva mare. «Em queda una pena molt grossa, el meu pare segueix enterrat a les fosses franquistes, humiliat i oblidat, posat a terra pitjor que un gos», va afirmar. «El meu desig és tenir les seves restes als braços i enterrar-lo amb la seva muller, que tant va estimar».

«Exercici de dignitat»

«L'única cosa que va fer Lorenzo va ser mantenir-se fidel al règim republicà, a les lleis i al sistema democràtic, ser un servidor públic», va subratllar Martinoy, que va remarcar que la nul·litat «no repara el dany moral i la pèrdua física, però és un exercici de dignitat i memòria» que pot ajudar a restaurar el record dels més de 7.200 gironins que van ser represaliats pel franquisme i que van ser sotmesos a judicis militars, dels quals, uns 500, com a mínim, van ser executats.

El document que acredita la nul·litat a tots els efectes de les causes, sentències i resolucions dictades pels tribunals franquistes pot ser sol·licitat per qualsevol familiar a la seu de la Generalitat a Girona, al web del Departament de Justícia o a través del 012 i s'obté al cap d'un mes.

Passada menys d'una setmana des que la Generalitat va activar el web per fer la petició, ja ha rebut una desena de sol·licituds de famílies de processats de les comarques gironines que rebran una acreditació signada pel conseller de Justícia, Carles Mundó, i una carta del president, Carles Puigdemont.

Uns documents que no tanquen la ferida, però aporten llum i memòria a una època en què la justícia era totalment injusta i que ara Aïda Lorenzo pot guardar al costat de les poques pertinences que conserva del seu pare, com un rellotge, una llibreta, una estilogràfica, el braçal amb els colors republicans i la carta que els va escriure abans de ser assassinat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Comarques

Lluís Sais, a l'entrada a l'Audiència.
Unes 200 persones acompanyen els alcaldes d'Olot i la Bisbal a declarar

Unes 200 persones acompanyen els alcaldes d'Olot i la Bisbal a declarar

Lluís Sais i Josep Maria Corominas s'han presentat a l'Audiència de Girona, on havien estat citats...

La UdG convoca una mobilització per denunciar les accions de l´estat espanyol contra el Govern

La UdG convoca una mobilització per denunciar les accions de l´estat espanyol contra el Govern

A l'acte es llegirà un manifest i acabarà a la delegació del Govern de la Generalitat a Girona

Bescanó, satisfet per l´absència d´«incidències» en els talls a la Pilastra

Bescanó, satisfet per l´absència d´«incidències» en els talls a la Pilastra

L'alcalde, Pere Lluís Garcia, destaca que les interrupcions generen «poques afectacions»

La Creu Roja ha fet 4.703 actuacions sanitàries a les platges gironines

La Creu Roja ha fet 4.703 actuacions sanitàries a les platges gironines

Els traumatismes i les ferides lleus han motivat la majoria d'intervencions en 17 indrets de la...

Blaumut, ho deixem per un altre dia?

Blaumut, ho deixem per un altre dia?

El Teatre de Bescanó ajorna el concert de la banda programat per a l'1 d'octubre davant la situació

Carrers en blanc per posar-se a la pell del malalt

Carrers en blanc per posar-se a la pell del malalt

Les plaques amb els noms de cinc de carrers del barri de Gràcia de Barcelona porten tapades...

Enllaços recomanats: Premis cinema