El Govern preveu establir una moratòria que vetarà l'ampliació i construcció de noves granges fins a l'1 de gener del 2020 en zones considerades com a vulnerables per la contaminació de nitrats, segons recull el Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes que el Departament d'Agricultura ha tret a informació púbica i que no preveu que s'aprovi abans de finals de la primavera vinent, quan entraria en vigor la mesura.
El document també preveu la prohibició d'abocar purins els caps de setmana i festius a menys de 500 metres de nuclis habitats i impedir d'aquí a cinc anys l'aplicació de purins mitjançant la dispersió amb ventall.
A més i entre altres mesures, els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats. El document busca assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, garantir la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles i buscar un equilibri entre l'activitat d'aquestes i el conjunt de la població.
El document inclou -a partir de l'entrada en vigor del decret- una moratòria en les ampliacions de bestiar en granges situades en municipis que tinguin un índex de càrrega ramadera (ICR) superior a l'1,2, és a dir aquells que es troben en zones considerades com a vulnerables per la contaminació de nitrats en el sòl.
D'aquesta manera, la mesura, prohibirà l'ampliació i construcció de noves granges fins a l'1 de gener del 2020 en els 66 els municipis catalans que són zones vulnerables per nitrats. La majoria es troben a la Catalunya central i a les comarques gironines, on estan afectats municipis de l'Alt i el Baix Empordà, Pla de l'Estany, Gironès. Garrotxa i una petita part de la Selva, segons el mapa de zones vulnerables del departament.
El decret també preveu prohibir l'abocament de purins els caps de setmana i festius a menys de mig quilòmetre de nuclis poblats, i impedir en un termini de cinc anys l'aplicació de purins mitjançant la dispersió amb ventall, mesures que han de permetre reduir les olors i fer compatible així l'activitat ramadera i agrícola amb el conjunt de la població.Transport de dejeccions
D'altra banda, per garantir la traçabilitat del transport de bestiar, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 quilòmetres o bé si es tracta d'una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global GPS.
L'ús del GPS permetrà aportar més traçabilitat de les aplicacions de dejeccions ramaderes a llarga distància i una minimització d'inputs i recursos, segons va explicar des de Castelló de Farfanya (Noguera) la directora general d'Agricultura i Ramaderia, Teresa Masjuan. A més, els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats, tan orgànics com minerals, amb la finalitat de garantir la seva traçabilitat.
A grans trets, la nova normativa, que segons Masjuan s'ha treballant conjuntament amb el sector, preveu tres grans línies d'actuació. D'una banda, la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; en segon lloc aposta per la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d'excel·lència, i, finalment, se centra en el control i seguiment d'aquestes aplicacions, garantint la traçabilitat dels moviments.
Teresa Masjuan va remarcar que es tracta «d'un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l'exportació dels excedents de nutrients».
