L'ús de la cambra hiperbàrica de l'hospital de Palamós per tractar seqüeles de la radioteràpia, ferides que no cicatritzen o problemes vasculars va augmentar més d'un 30% el 2016 respecte a l'any anterior. Malgrat que els usos més coneguts de la medicina hiperbàrica són el tractament de submarinistes que han patit un accident de busseig o de víctimes d'una intoxicació per monòxid de carboni, aquests només representen un terç dels pacients tractats per l'equipament palamosí el darrer any.

Dels 125 pacients atesos el 2016, disset eren bussos -l'any anterior, havien estat 29- i 24, persones intoxicades, el doble que un any enrere. Amb tot, el gruix de pacients assistits l'any passat, 84, van ser persones a qui calia tractar efectes adversos del tractament de càncer o amb problemes de cicatrització o vasculars.

En relació amb el nombre de sessions de tractament realitzades l'any passat, aquest grup de pacients també representa el volum més elevat, el 96% de les 2.326 que es van fer l'any passat, mentre que 67 sessions van ser per assistir bussejadors accidentats i 25, intoxicats.

I és que el nombre de sessions que es requereixen divergeixen molt segons el perfil de l'afectat: mentre que les intoxicacions necessiten una o dues sessions; per als problemes després d'una immersió solen fer-ne falta menys de deu i, en el cas de la resta de pacients, se'ls programen entre trenta i quaranta sessions, depenent de la seva evolució, detalla el doctor José María Inoriza, responsable de la cambra hiperbàrica de Palamós.

Les sessions d'aquest grup de pacients, com els que pateixen colitis o cistitis com a efecte secundari del tractament de càncers de pròstata o d'úter, han crescut un 35% en el darrer any i, en conjunt, l'activitat a la cambra hiperbàrica de Palamós ha passat de 1.750 sessions el 2015 a 2.236 el 2016, un 33% més.Més activitat

L'activitat de la unitat de medicina hiperbàrica ha anat augmentant en els darrers anys, especialment des que l'any 2010 l'hospital de Palamós va instal·lar una nova cabina més grossa, més confortable i que permet tractar al mateix temps set o vuit pacients en lloc dels dos o tres que podia fer l'anterior.

«Guanyar espai ens ha permès tenir més possibilitat de tractament i per tant, atendre millor i més habitualment aquestes indicacions i no només les qüestions urgents, com les intoxicacions o els accidents de submarinisme», explica Inoriza, que detalla que en els darrers set anys pràcticament han doblat el nombre de sessions de tractament fets entre el 1994 i el 2010.

Només entre el 2013 i el 2016 el nombre de sessions s'ha incrementat un 68%, ja que de les 1.385 persones el 2013 es passa a les 2.326 l'any passat.

El doctor Inoriza afegeix, a més, que per bé que aquest tipus d'indicacions de la medicina hiperbàrica sempre hi han sigut, l'experiència i una trajectòria contínua «generen confiança dels altres centres i especialitats, que cada cop veuen més la utilitat de derivar pacients», explica l'especialista. Un dels centres sanitaris amb qui més treballen és l'ICO Girona, que els deriven pacients afectats per la radioteràpia quan ho consideren oportú perquè Palamós valori la possibilitat de tractar-los a la unitat.

Aquests pacients, com tots els que passen per la cambra hiperbàrica per a un tractament programat, se sotmeten a sessions que duren entre dues hores i dues hores i mitja i respiren oxigen durant 90 minuts, que, per evitar efectes adversos de la teràpia hiperbàrica, es reparteixen en tres blocs de mitja hora cada vegada.