Cinc de les nou explotacions de les comarques gironines afectades pel focus de grip aviària del passat mes de febrer ja han tornat a treballar. Dos criadors més preveuen reobrir el 27 de setembre i un altre a principis d'octubre. D'aquesta manera, segons Unió de Pagesos (UP), vuit de les nou granges afectades o ja han reprès o reprendran de seguida l'activitat. La novena explotació, que no forma part del sindicat agrari, podria tancar o reorientar l'activat. La recuperació del sector, set mesos després de la detecció del brot, ha costat més del que s'esperaven. El coordinador territorial d'UP a les comarques gironines, Xavier Frigola, ho atribueix a un encariment dels costos de la cria d'ànec i a la voluntat de fer una cadena de producció més segura per evitar nous contagis.
El sindicat també reclama indemnitzacions per a una granja de Sant Aniol de Finestres (la Garrotxa) perquè, com que estava tancada en el moment de la crisi, no ha cobrat res però ha estat tot aquest temps sense poder treballar. En total, nou granges es van veure afectades pel brot de grip aviària amb origen a una explotació de Sant Gregori (Gironès) que va obligar a sacrificar 25.000 animals. Fa un mes que cinc de les explotacions han pogut reobrir i tornar a dedicar-se a la cria i engreix d'ànecs. Pel que fa a la resta, n'hi ha tres que esperen reobrir ben aviat: dues el pròxim 27 de setembre i l'altra a principis del mes d'octubre.
Finalment, n'hi ha una que no està clar que torni a obrir i no es descarta que reorienti el negoci i s'especialitzi en pollastres. Aquesta explotació, ubicada a Sant Gregori, és l'única de totes elles a qui no representa Unió de Pagesos, que ha fet front comú a l'hora de reclamar indemnitzacions. Exceptuant aquest cas particular, la normalitat està tornant al sector.
Recuperació lenta
Després de l'alarma, però, les granges van amb peus de plom i això fa que costi més del previst tornar a engegar. Frigola va explicar que ara «tothom té cert temor» a què l'origen dels ànecs sigui «poc segur». Per això, els criadors gironins intenten autoabastir-se i que els pollets neixin al territori. «Això ha provocat que tot s'endarrerís uns mesos més però ara tenim la seguretat de tenir unes cries en condicions sanitàries correctes», va dir el coordinador territorial. Ara, els ramaders se centren a crear una roda productiva blindada que eviti riscos i nous sacrificis d'animals, com els que el Govern català va haver d'ordenar a finals del mes de febrer d'aquest any. El coordinador territorial del sindicat agrari va ressaltar que «tots els ramaders tenen més tranquil·litat en l'origen i que no es produeixi un altre positiu en grip aviària».
Crear una cadena de producció segura ha alentit el procés però no ha estat l'únic entrebanc per reobrir les explotacions, també ha pesat el factor econòmic. «A banda de la qüestió sanitària, hi ha hagut un repunt en els costos de la cria d'ànecs», va ressaltar Frigola. Per tot plegat, els tempos previstos inicialment s'han allargat més del que volien. «En un inici, pensàvem que podríem anar més de pressa després del buit sanitari, la desinfecció i passar a comprovar que els ànecs no estaven afectats», va admetre Frigola. Al final, però, les granges hauran trigat més de set mesos a reobrir. De les nou granges afectades n'hi ha una que es troba en una situació diferent de la resta. Es tracta d'Ànecs de la Barroca, ubicada a Sant Aniol de Finestres. Quan es va detectar el brot, aquesta explotació estava tancada per vacances i aprofitava per fer el buit sanitari d'animals. Això vol dir que, no tenia cap ànec. Tot i això, va quedar inclosa en l'àmbit d'afectació dictat pel Departament d'Agricultura seguint el «principi de màxima precaució». Frigola recordava que «No ha rebut cap mena d'indemnització perquè no hi havia animals». Com que el Govern ha pagat indemnitzacions per ànec sacrificat, aquesta empresa no ha rebut ni un sol euro de compensació fins ara però tampoc ha tingut cap possibilitat d'ingressos perquè l'activitat estava aturada. Per aquesta raó, UP demana una revisió de les condicions aplicades, ja que a banda dels animals hi ha altres despeses com llum, aigua o fins i tot la Seguretat Social que s'han anat pagant durant aquests mesos. «Nosaltres quan vam fer les valoracions en el seu moment ja vam calcular que serien més altes que els 350.000 euros que preveia pagar la Generalitat», va admetre Frigola. Per aquesta raó, la petició que fan és poder cobrar indemnitzacions, també, per «període improductiu».
Sis mesos d'aturada
La crisi de la grip aviària, que va portar a sacrificar més de 25.000 ànecs i a aturar una producció que encara no està restablerta del tot, va esclatar el passat mes de febrer. Aleshores es va trobar un focus d'influença aviària del tipus H5N8 a una explotació de Sant Gregori amb una alta patogenicitat, fet que provocava una transmissió molt agressiva entre les aus. Com que les granges funcionen amb una roda productiva, els ànecs que havien estat a l'explotació afectada van ser distribuïts a la resta perquè en fessin l'engreix. Per aquesta raó, la producció va quedar del tot aturada durant mig any. A finals de juliol el sindicat Unió de Pagesos va reclamar al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) 320.000 euros més per cobrir les despeses fixes i financeres de les granges afectades per la soca H5N8. A principis de juliol les explotacions van començar a cobrar la indemnització de 300.000 euros establerta per la Generalitat, però Xavier Frigola assegurava ahir que aquests diners eren «insuficients», ja que els pagesos havien assumit un volum de despeses superior durant el període d'inactivitat. Tot i així Frigola assegurava que de moment la reclamació es troba aturada.
