Un alumne amb Asperger ha d'afrontar «dificultats» tota la seva vida pel sol fet d'haver nascut amb aquest trastorn, problemes que el sistema educatiu espanyol només mitiga fins a quart d'educació secundària obligatòria (ESO). A partir d'aquest curs, el sistema no compta amb les eines necessàries per al suport escolar d'aquests nois i noies.

Així ho denuncia la Confederació Asperger, que demana que el Pacte Educatiu inclogui el dret d'aquestes persones a rebre ajuda durant tota la seva etapa formativa, perquè aquests alumnes no siguin «abandonats a la seva sort» si aconsegueixen seguir estudiant.

«Necessitem un bon sistema perquè s'adapti a qualsevol formació», va explicar la presidenta de la Confederació Asperger Espanya i mare d'un nen amb aquest trastorn, Paloma Martínez, que ha preferit matricular el seu fill a Educació Especial donada la situació del sistema educatiu espanyol.

L'Asperger és un trastorn del neurodesenvolupament que fa que el cervell de les persones que el pateixen funcioni de manera diferent, especialment en aspectes comunicatius o d'interacció social, així com també en la flexibilitat de pensament i de comportament.

Entre els símptomes més comuns d'aquest trastorn es troben prestar atenció només a determinats aspectes, patir ansietat o tenir problemes comunicatius.

Baix índex d'independència

Es calcula que només el 10 per cent de les persones que el pateixen aconsegueix ser independent, segons dades de la Confederació Asperger, un problema que «cal solucionar urgentment» -va dir Martínez-, ja que qualsevol intervenció en aquest col·lectiu «té una resposta molt ràpida». «El nivell educatiu no el marca l'Asperger. El marca l'intel·lecte, com en qualsevol altre tipus de persona», va argumentar la presidenta de la Confederació Asperger Espanya.

Algunes de les primeres manifestacions de l'Asperger, que es va començar a analitzar a Espanya l'any 2000, són «rebequeries de caràcter estrany», hipersensibilitat als sorolls o olors i poca tolerància a la frustració, així com la impossibilitat de jugar amb la resta de nens.

«És molt fàcil detectar-lo a l'entorn escolar perquè aquí es veu com un nen aprèn a socialitzar», va explicar Martínez, que va incidir en el fet que aquesta síndrome es manifesta a edats molt primerenques, encara que el diagnòstic no es realitza fins als quatre o cinc anys.

En aquest context, l'experta també va denunciar la manca de personal especialitzat en síndrome Asperger que hi ha a la sanitat pública, per la qual cosa els afectats es veuen obligats a recórrer al sector privat, en el qual «també els resulta difícil» de diagnosticar i «suposa un cost important» per a les famílies.

La directora tècnica de l'àrea clínica d'Asperger Madrid, Mariana Perreti, coincideix en aquest mateix aspecte i sosté que les associacions es troben cada vegada «més desbordades» davant la incapacitat de moltes famílies de proveir amb els suports necessaris l'afectat. «Hi ha famílies que fan molts esforços i pateixen limitacions perquè el nen pugui acudir a les teràpies», va afegir Perreti.

Respecte al seu tractament, l'especialista en Asperger va indicar que ha de ser personalitzat i particular, que s'ha d'adaptar a les circumstàncies de l'individu en funció de la família, l'absentisme escolar o el nivell de suport que necessiti el menor afectat pel trastorn.

Desinformació a l'escola

No obstant això, Mariana Perreti va matisar que, de vegades, els problemes als centres educatius apareixen per la desinformació, així com per les dificultats d'integrar una «persona diferent», una situació que se solucionaria «conscienciant» la resta de companys de classe que aquesta persona necessita un suport específic.

En qualsevol cas, Paloma Martínez va apostar per formar aquestes persones perquè es converteixin en treballadors que «produeixen i contribueixen a la societat». «Si els tractem de manera diferent, no els eduquem, després haurem de tenir un sistema assistencial que ens costarà una barbaritat», va concloure la presidenta de l'associació espanyola.