Dijous a Olot, Victor Pallejà explicarà que en el context contemporani els catalans no sabem gaire de l'islam. Considera que ens cal un doble esforç: el d'aprendre novetats i el de treure'ns del cap idees mal explicades i esbiaixades que es recolzen en el passat i que ens retornen a una imatge deformada de la realitat sobre un islam que és del segle XXI i que s'ha de tenir en compte.

Victor Pallejà explica que, tot i formar part del Mediterrani, el que passa més enllà de Mallorca ens sembla un món fora de la realitat i que només ens recordem de l'islam quan passen esdeveniments esgarrifosos.

Quines imatges distorsionades de l'islam tenim?

Si hi ha una cosa que ha estat molt treballada és la memòria col·lectiva del nostre país. De tal manera que de l'islam només sabem 4 coses de les croades i després tenim l'ideari franquista de l'islam ideal com una mena de cultura de les mil i una nits que també és tan falsa com l'altra, encara que posada l'altre extrem.

Aquest desconeixement ens impedeix comprendre el pensament general de l'islam?

La realitat ara és que l'islam és una societat de 1.000 milions de persones. No hem d'estimar-lo ni odiar-lo, però sí que hem de saber què és el que passa. Per exemple, tenim poquíssimes notícies sobre l'esdevenidor actual al Mediterrani. El que està més enllà de Mallorca ens sembla un món fora de la realitat.

L'allunyament del món acadèmic envers les llengües semítiques ha contribuït al desconeixement del món islàmic?

Els estudis actuals són minúsculs en relació amb la importància que haurien de tenir. És lamentable que les persones que es dediquen als estudis àrabs passin per gent extravagant i que hagin de buscar feina a l'estranger.

La societat islàmica sí que té un coneixement de la cultura occidental?

Existeix un nombre sorprenent de joves en el món musulmà que coneixen moltes llengües i s'han espavilat, perquè els dona possibilitats de sortida a la vida. El coneixement de llengües no suposa ni un coneixement de la cultura ni un aprofundiment de quines són les seves relacions i les aportacions en la cultura.

Veuen la societat occidental com un ambient descregut i llibertí?

Des de l'accés a les televisions parabòliques, en molts països ha arribat la televisió de manera massiva, però no és la cultura d'un país, sinó els productes sobretot dels Estats Units i d'això s'han fet una idea que en general ha creat també aquestes distorsions que també estan en la joventut de tot el planeta, però en el context islàmic hi ha una tendència a la polaritat molt extrema.

Podem entendre el terrorisme?

Cal dir que l'islam no té res que el faci per si mateix incomprensible. No està justificada la idea que no hi ha res a fer o que no hi ha res a entendre. Cal posar un esforç i s'han d'examinar els elements històrics i socials que l'afecten. També cal pensar que no és acceptable la idea que la violència és incomprensible i inexplicable i no té justificació. Hi ha tensions molt grans a les societats musulmanes, hi ha dificultats polítiques molt grosses i hi ha confrontacions molt grans, a les quals no hem fet cap mena de cas, perquè ens queien molt lluny i només ens preocupem quan a casa nostra tenim esdeveniments tan esgarrifosos. Tanmateix, l'islam presenta avui en dia diversos elements que el fan únic. En la mesura que aquesta violència l'està exercint d'aquesta manera. Això demana més estona per reflexionar sobre l'origen del terrorisme.

Ens separa la pèrdua de valors religiosos d'Europa?

El terrorisme islàmic no és una forma arcaica com s'acostuma a interpretar. És molt recent. Té una gènesi història molt perceptible. És una mena de mutació dels fenòmens que des dels anys 70 i 80 van afectar per una part el conflicte palestí i més endavant sobretot el fet que s'hagin emprat aquestes tècniques inicialment de guerrilla i insurgència sobretot a l'Afganistan i que van ser usades sobretot contra els soviètics. Després s'han anat copiant per grups que ni representen l'islam ni són més que una minoria de la minoria, però que reben el suport necessari per dur a terme aquestes activitats per una minúscula fracció de tota la seva població. Per què passa? És més difícil d'explicar, però no és un arcaisme i no és una cosa genèrica.

La minoria arriba a Ripoll?

Aquí és on es tanca un cercle. L'islam va ser a Catalunya fa més de 1.000 anys i va desaparèixer farà uns 800 anys, però estem a la Mediterrània i no és la primera vegada. És, doncs, la segona que l'islam arriba a casa nostra i per tant haurem de reflexionar molt bé sobre aquesta nova circumstància i allò que l'ha feta possible.

Anem ben orientats en relació amb la immigració islàmica?

Tenim un sistema de llibertats religioses molt ampli i hi ha un comportament d'una tolerància manifesta. Aquest tipus de toleràncies no són emparades per cap país musulmà en el seu si. De manera que no ens podem culpabilitzar. Les xifres d'immigració que tenim s'han decidit a Madrid.

És fàcil la vida en un país musulmà?

Hi hauria d'haver estats democràtics, perquè la gent pogués viure al seu territori, perquè ningú emigra per gust. És una immigració forçada que no pensa en altra cosa que a tornar al seu país. Per això no veuen la integració com una urgència, sinó com una qüestió pràctica a l'espera de tornar a un país que ells estimen amb molta força.