l Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i Alimentació (DARP) ha posat en marxa una plataforma en la qual els ramaders hauran de presentar en temps real dades sobre la traçabilitat d'aplicacions i transports de dejeccions a llarga distància. S'hauran de donar dades sobre l'origen, el destí i les característiques de les dejeccions, dades que, d'altra banda, actualment ja és obligatori anotar. Es tracta d'una eina innovadora que, aprofitant el ventall de possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, permetrà un control més rigorós de la generació de purins a les granges.
Amb aquesta nova normativa, el DARP vol impulsar la utilització de noves tecnologies per tal d'incorporar les oportunitats de realitzar una millor gestió des del punt de vista agronòmic, econòmic i logístic de les dejeccions. «Suposarà -s'afirma des de la conselleria- una millora en la gestió de la fertilització i l'optimització d'inputs i de recursos». L'obligació entrarà en vigor al cap de sis mesos de la seva publicació en el DOGC per tal de donar temps al sector per adaptar-se.
Gràcies a la traçabilitat i l'ús del GPS, assenyalen des d'Agricultura, es minimitzaran costos amb relació a la logística de viatges i transports, es podrà facilitar la feina dels tècnics amb eines de suport a les decisions agronòmiques (que permetran optimitzar el temps) i també es podran valoritzar les dejeccions com a productes fertilitzants aplicats a camp, ja que es quantificaran millor. En definitiva, diu el DARP, «es podrà realitzar una gestió més eficaç dels inputs, establint al mateix temps una traçabilitat que permetrà la millora i avaluació dels costos de gestió de dejeccions».
Aquestes millores es portaran a terme mitjançant el desenvolupament de softwares de gestió en col·laboració amb l'empresa privada. Cada ramader podrà escollir el software adient als seus objectius. Així, es dona la màxima flexibilitat perquè es mantinguin sistemes d'informació que ja estan implantats, alhora que es promou la incorporació de les millores que la innovació tecnològica i la investigació futura puguin aportar per tal d'abaratir costos i ampliar els possibles beneficis del sistema. En el cas de petits ramaders amb un banc de terres pròxim a granja, el Departament no ha cregut «necessari» que es realitzi aquesta traçabilitat. «Tan sols s'obligarà a la traçabilitat en temps real d'aplicacions i transports de dejeccions que es realitzin a més de 10 quilòmetres de distància», apunta el DARP. Aquest enfocament permetrà que en zones d'alta densitat ramadera, amb una competència important per la terra, es puguin verificar aplicacions a llarga distància. Amb aquesta nova eina es fa un pas més en la inclusió de les noves tecnologies dins del teixit agrari, potenciant l'emprenedoria i la innovació, garantint alhora la correcta gestió de les dejeccions. És una mostra clara del compromís del sector per assegurar una correcta gestió i el compliment normatiu amb una millor traçabilitat.
Registre de residus
El 2016 el Decret 197/2016, de 23 de febrer, va regular el registre general de persones productores de residus de Catalunya, que estableix que s'hi han d'inscriure les persones productores de residus perillosos (residus zoosanitaris) i les que produeixen mes de 1.000 tones per any de residus no perillosos, per exemple, cadàvers d'animals i dejeccions ramaderes, encara que aquestes darreres només en el cas que es lliurin a un gestor de residus; si s'apliquen al sòl com a fertilitzant no tenen la consideració de residus.
El cap d'Assistència tècnica d'Enginyeria Agrària d'Agroxarxa, Lluís Ubach Mas, explica en el darrer número de la revista Terra, editada per Unió de Pagesos, que el sindicat agrari ha estat fent gestions davant el Departament de Territori i Sostenibilitat per tal que la inscripció al registre de les explotacions ramaderes existents es faci d'ofici tal com preveu la norma que regula el registre per a les noves activitats ramaderes.
El Departament de Territori i Sostenibilitat «ha constatat que no és possible fer la inscripció d'ofici de les explotacions ramaderes existents, ja que la informació que s'ha d'inscriure en el registre no es pot deduir de la informació actual de les autoritzacions, llicències i comunicacions ambientals», diu Ubach. Això no obstant, la inscripció és pot fer telemàticament a través del Sistema Documental de Residus, aplicació web de la Junta de Residus o bé presencialment i cal fer el pagament d'una taxa de 47,49 euros.
