La presència de banyistes en alguns gorgs . En funció de les possibilitats de cada lloc afectat, s'han desenvolupat diferents iniciatives per fer front al que s'ha batejat com a turisme de gorgs. Una de les opcions que la Generalitat posa com a exemple és la que s'ha fet al Torrent de la Cabana, entre Campdevànol i Les Lloses (Ripollès). En aquest espai s'ha reduït a un terç el nombre de visitants: s'ha passat de puntes de més de 1.500 visitants diaris a 500.

Des del Departament de Territori i Sostenibilitat ja que hi ha moltes particularitats per cada lloc i també durant l'època de l'any. El director general de Polítiques Ambientals del Govern, Ferran Miralles, ho emmarca en un creixement dels usos al medi natural que ha canviat sensiblement en pocs anys. "Hem passat d'estar preocupats per la degradació a estar-ho per la pressió humana", admet. Municipis afectats, com Les Planes d'Hostoles, creuen que els Agents Rurals "han de fer la seva feina i han de cuidar el medi natural, sobretot quan saben que hi ha afluències tan massives de gent", segons diu l'alcalde Eduard Llorà. Al municipi tenen contractat per segon any un agent que posa multes a vehicles mal aparcats als accessos als gorgs. L'any passat va posar 300 sancions i aquest any, a pocs dies de tancar la temporada, en porta més de 500.

Els gorgs són unes basses d'aigua que els cursos dels rius fluvials generen al seu entorn. Antigament, quan les facilitats de comunicació eren menors, els habitants dels pobles propers les feien servir per refrescar-se a l'estiu. Una pràctica que s'ha recuperat amb força fins arribar a generar problemes tant a nivell de sobefreqüentació humana com de danys a la flora i la fauna.

"Tenim problemes amb algunes aus rapinyaires protegides que en algun lloc no han criat i és per causa de molèsties en les zones de cria", explica el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Govern, Ferran Miralles. El Govern posa aquest turisme de gorgs com un altre dels usos que la gent fa a la natura i que se suma a excursionistes, corredors, caçadors etc. Un fet que, segons Miralles, suposa un canvi de percepció ciutadana que també els interpel·la: "Fa uns anys el que més ens preocupava era la urbanització i transformació del medi, i ara un dels temes que més mal fa és tota aquesta pressió de gent".

Tot i això, des del Govern consideren que a cada lloc on hi ha una sobreocupació cal una regulació dels usos diferent. "Inevitablement hi ha unes regles de joc generals però cada espai necessita la seva ordenació ja que hi ha fauna i flora diferent i gent que es concentra a punts diferents", opina Miralles. Tot i això, el director general no defuig que l'increment de persones al medi natural s'ha convertit per a ells en un "tema central" de la seva gestió.

El Torrent de la Cabana com a exemple

D'entre totes les mesures preses, una de les que es posa com a exemple és el Torrent de la Cabana, entre Campdevànol i Les Lloses. La massificació havia arribat a nivells preocupants ja que en un mateix dia es produïen puntes de fins a 1.500 persones en aquest espai. Per tal de controlar-ho, s'ha instaurat un servei de guardes rurals als accessos.

Per a Miralles, l'experiència ripollesa és "reeixida" per tres raons: "S'han aconseguit regular els usos, s'han creat nous llocs de treball i s'ha reduït el nombre de visitants aplicant una petita taxa". La satisfacció també és als consistoris que han impulsat la mesura. L'alcalde de Campdevànol, Joan Manso, explica que "hem aconseguit autoregular l'accés al medi natural i a més a més ens ha permès pagar una desena de treballadors". Ara, hi ha un màxim de 500 persones que paguen una taxa per entrar a l'espai.

Una combinació d'actuacions que ha permès reduir el nombre de visitants. Segons Manso, es tracta "d'una primera fase" del seu projecte per posar en valor aquest espai natural. L'alcalde detalla a l'ACN que volen anar més enllà perquè "tot i no superar les 500 persones, cada vegada més la composició sigui la d'un turista fidel i que deixi diners al municipi". En total, a través de la taxa s'han ingressat 90.000 euros, que han permès autofinançar el servei. Manso ja avança que la mesura es repetirà l'any vinent "millorant-la".

L'experiència en aquest punt ha despertat interès del Solsonès o a l'Alta Garrotxa on també tenen gorgs altament transitats. Aquest estiu, representants polítics de les dues comarques han visitat el Torrent de la Cabana per tal de veure com s'organitza.

Tot i que la gestió dels recursos hídrics és potestat de l'Agència Catalana de l'Aigua, els municipis són els que estan gestionant per diferents vies el control d'aquests espais. Miralles ha explicat que a Bigues i Riells (Vallès Oriental) no es deixa "posar la tovallola" a aquells que visiten els gorgs del riu Tenes i que tenen detectats altres problemes a punts com la riera de Merlès entre el Ripollès i el Lluçanès.

El paper dels Agents Rurals

Les Planes d'Hostoles és un dels municipis que tenen gorgues naturals en el traçat del riu Brugent. A hores d'ara, quatre basses són les que tenen una afluència més massiva de visitants. El fenomen ha crescut tot i que mai s'havien impulsat campanyes de difusió turística sobre aquests espais naturals en concret. Aquest estiu ha estat el segon que han tingut un vigilant que ha posat multes als vehicles mal estacionats. A falta de tancar temporada a finals de setembre, ja s'han posat més de 500 sancions per aquest motiu. L'any passat, se'n van posar 300.

"S'ha posat de moda sortir de les platges i anar a fer aquestes rutes en diferents gorgs", admet l'alcalde de Les Planes, Eduard Llorà. El municipi garrotxí va senyalitzar itineraris segurs, que feien que els cotxes no quedessin aparcats als vorals de la carretera amb els riscos que suposaria. L'objectiu s'ha complert a mitges ja que s'ha notat un "punt de canvi" de comportament i que la gent accedeix en aquests espais per les vies senyalitzades "però també hem posat més multes que l'any passat".

Tot i això, Llorà no considera que tinguin un problema com a municipi on el nombre de turistes els desbordi. "No podem dir desbordats quan no s'està fent la feina ben feta: els Agents Rurals han de fer la seva feina i han de cuidar el medi natural, sobretot quan saben que hi ha afluències tan massives de gent", es queixa. L'alcalde assegura que hi ha patrulles del cos pel municipi però que "ni els veïns ni el guàrdia contractat pel consistori els han vist mai posar cap sanció". Llorà explica que ells poden regular els accessos per les vies motoritzades públiques però recorda que "el comportament que els usuaris tenen dins els mateixos espais naturals és competència dels Agents Rurals".

Per això, aquesta setmana passada al municipi van decidir "agafar el toro per les banyes" i reunir representants de l'ACA, el Departament de Territori i Sostenibilitat, els Agents Rurals i els Mossos d'Esquadra. De cara al proper estiu, a Les Planes estan estudiant un canvi d'estratègia i han encarregat informes a la Fundació Emys i a la Xarxa de Custòdia del Territori. "Una sèrie d'estudis de diferents tipus de propostes que van des de la regulació fins el control d'accessos dels veïns d'aquests espais i a partir d'aquí esperem que, des d'un procés de participació que es pot fer amb els veïns, surtin propostes de veure què és factible", assegura Llorà.

En aquesta línia, Les Planes no descarta mesures com les que s'han empès al Torrent de la Cabana. Tot i això, les particularitats del municipi garrotxí sembla que ho descartarien per poc pràctic. "Els quatre gorgs estan dispersos arreu del territori i hi ha algunes propostes que són inviables però en canvi hi ha algunes propostes que en una zona concreta podríem mirar d'aplicar", concreta Llorà.

Tot i que l'alcalde de Les Planes creu que "no és la millor solució", Eduard Llorà es referma en que cal fer complir les ordenances. En alguns casos, s'han trobat visitants que fan focs i barbacoes a llocs no autoritzats. La falta de control de les zones és l'explicació que Llorà dona davant aquesta situació: "No arribarem a conscienciar a més gent si no som capaços de començar a posar sancions perquè, sinó, el que la gent veu és que hi ha normatives però que no es fan aplicar. Si tenim normatives és perquè s'apliquin i la sanció no és la millor solució però és l'única que molta gent entén".