La igualtat de gènere continua essent una assignatura pendent a bona part de l'Amèrica Llatina. Sense anar més lluny, aquest estiu, una jove d'El Salvador de dinou anys va ser condemnada a 30 anys de presó acusada d'haver avortat en quedar embarassada producte d'una violació. Per ajudar a reflexionar sobre qüestions com aquesta, que són tabú per a una gran part de la societat que viu en aquella zona, l'Agenda Llatinoamericana 2018 se centrarà en la igualtat de gènere.

Sota el títol Igualtat de gènere: qüestió de justícia i nova visió, la 26a edició de l'Agenda aborda el tema que segons el coordinador de la campanya, Jordi Planas, ha aixecat més polèmica a Amèrica Llatina de tots els que han tractat fins ara: el paper de la dona.

D'aquesta manera, en els textos -que enguany tenen, per primera vegada, una majoria d'autores femenines, moltes de les quals catalanes- es tracten qüestions com el feminisme, la prostitució, els matrimonis forçats, l'avortament o el paper de la dona en la societat, la teologia i la història, entre d'altres.

«La igualtat de gènere és una qüestió de justícia i, com a tal, és innegociable, i ha de ser universal. No cal ser dona, o tenir una identitat sexual determinada, per assumir aquesta bandera: tot ésser humà ha de fer-se seva la causa de la igualtat de gènere», escriuen els dos fundadors de l'Agenda, els religiosos Pere Casaldàliga i José María Vigil, en la introducció.

A més, recorden que les esglésies «no poden eludir la qüestió de gènere, ni a la societat ni en el seu propi interior». En aquest sentit, el volum també recull visions que reivindiquen el paper de la dona en l'Església, com ara La teologia feminista de la història, de la monja Teresa Forcades o La dona en la història del cristianisme, de la brasilera Maria Cecília Domezi.

L'agenda està dividida en tres parts. La primera, sota l'epígraf Veure/Recordarofereix una prospectiva de la situació de les dones en diversos moments històrics i punts geogràfics. D'aquesta manera, s'ofereix un informe sobre la paritat de gènere en el món; la violència contra les dones a la ciutat mexicana de Ciudad Juárez o la història llatinoamericana amb perspectiva de gènere.

Invisibilitat a l'espai públic

La segona part, titulada Jutjar/Somiar inclou, entre altres textos, els del saltenc Pau Gálvez, que parla dels «refugitas LGTBI», és a dir, persones que han de fugir del seu país a causa de la seva orientació sexual o identitat de gènere; el de la gironina Eugènia Cros, que parla de l'avortament; i de la també gironina Glòria Sanz, que tracta el necessari debat de la prostitució.

Per la seva banda, Puri Molina parla de la invisibiliat de la dona a l'espai públic i demana que es visualitzi, més que mai, la dona en tots els àmbits. I com a punts especials, dos escrits també gironins: El vol d'Ícar. El repte del canvi climàtic, de Dani Boix (Fornells), que enllaça amb l'Agenda Llatinoamericana d'aquest 2017, que està dedicada a l'ecologia; i Valentes i acompanyades: combatent el matrimoni forçat, a càrrec de la periodista Carme Vinyoles.

Finalment, la tercera part porta per títol Actuar i ofereix propostes en diferents àmbits com les polítiques públiques amb enfocament de gènere; la relació entre la dona i la renda bàsica universal -a càrrec del palafrugellenc Raúl García-, la mutilació genital femenina, escrit per Elisabet Matamala, de Cornellà del Terri, i el paper de les dones índigenes i negres sense recursos.

Com cada any, s'han editat 2.500 exemplars de l'Agenda en català, mentre que també s'han imprès 2.000 unitats del calendari i 3.500 punts de llibre. Segons recorda Planas, l'Agenda Llatinoamericana és una «camanya d'educació popular amb valors humans», perquè parteixen del punt de vista que «el món no canviarà si abans no canvien cors i ments». Aquest darrer dissabte es va celebrar, a més, una jornada de debat sobre l'Agenda a Salt.