Com està el seu pare?

Està bé. Una mica més baix des de les vacances, però segueix de bon humor, fent coses.

I com està vostè?

Jo bé, la que té més feina amb ell és la mare. Com tots els familiars de malalts d´Alzheimer, s´ha hagut de formar i acostumar-se a canvis en la vida. Però entre tots fem pinya i aconseguim que el pare estigui el millor possible.

Com es viu la degeneració d´una ment lúcida i admirada per tothom?

En el dia a dia, amb molta normalitat, és clar, no es noten canvis. Fa 10 anys que el pare pateix la malaltia i l´evolució és per etapes, molt lenta. En canvi, si veig imatges d´anys enrere m´entra fluixera, perquè aquí sí que es nota com ha anat canviant.

Què pensa quan algú, del bàndol que sigui i sobre el tema que sigui, diu «en Maragall opinaria així»?

És impossible saber què opinaria, no en tenim ni idea. Sí que podem recordar què pensava d´un tema en determinat moment, però a saber què opinaria avui. Si jo, que soc la seva filla, no ho sé, no crec que altra gent sigui capaç.

Sàpiga que no li penso preguntar què pensaria el seu pare de la situació actual.

(Riu) És que no ho sabem.

Però té moments de lucidesa. Què és l´últim que s´ha guardat d´ell?

Mmm...hi ha moments que literalment t´agraeix el que fas per ell, sap que el cuides. Diu «ets una crack» o «que bé que hagis vingut». Recupera la lucidesa i et vol comunicar agraïment.

Com a familiar directa, viu amb el temor de patir Alzheimer?

No, perquè, a la fundació estic envoltada de metges (somriu). De tota manera, recomano a la gent que s´informi, ara sabem que el 99% de l´Alzheimer no és genètic, ho és només una petita varietat, que suposa l´1% del total de casos. L´Alzheimer l´hem de témer tots, però no té a veure amb els gens. Ara bé, una de cada 10 persones majors de 65 l´acabaran patint.

La mort és preferible?

Potser és preferible en fases avançades de la malaltia. Hi ha famílies que pateixen moltíssim.

Tanmateix, segur que se´n pot aprendre alguna cosa.

Que l´Alzheimer s´ha de viure no només bé, sinó amb alegria. El pare fa deu anys que pateix la malaltia i té qualitat de vida. Ha sigut feliç, i crec que encara ho és. Hem après que s´ha de viure el dia a dia.

Quants anys de vida li queden a l´Alzheimer?

Esperem que pocs. Ara s´ha obert un nou paradigma, que és la investigació en les fases preclíniques. L´Alzheimer s´inicia 15-20 anys abans de manifestar-se, i aquests anys no s´havien investigat gaire. És un futur esperançador.