La Xarxa oncològica de cures pal·liatives de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i'Institut Català d'Oncologia (ICO) l'Institut Català de la Salut (ICS) Concretament, aquesta aliança assistencial de la qual formen part hospitals com el Josep Trueta de Girona, la Vall d'Hebron de Barcelona o Can Ruti de Badalona, entre d'altres, va realitzar el 2016 376 primeres visites a les consultes externes a Girona i 405 visites de consultoria a pacients gironins hospitalitzats, segons les dades especialitzades per l'ICS.

La Xarxa, impulsada l'abril del 2016 pel Departament de Salut, integra també els hospitals Duran i Reynals de l'Hospitalet de Llobregat i el de Bellvitge, l'Arnau de Vilanova de Lleida i el Programa d'Atenció Domiciliària i Equips de Suport de l'Atenció Primària (Pades) de l'ICS i atén les necessitats d'atenció pal·liativa del 75% de la població catalana.

Arreu de Catalunya, els professionals de la Xarxa ICO-ICS van realitzar l'any 2016 2.253 primeres visites a consultes externes i 2.007 visites de consultoria a pacients hospitalitzats.

A més, l'any passat, els centres de la Xarxa van donar d'alta 1.065 persones ingressades i van atendre a domicili prop de 47.000 persones amb un abordatge multidisciplinari que té en compte necessitats físiques, emocionals, familiars, espirituals i les relacionades amb el maneig del final de la vida i del dol.

És per això que els equips de cures pal·liatives inclouen perfils com professionals de la medicina i la infermeria, psicòlegs, treballadors socials o fisioterapeutes, que treballen coordinadament.

L'atenció pal·liativa intenta millorar la qualitat de vida de les persones amb malalties cròniques avançades i la dels seus familiars. Malgrat que els professionals de la Xarxa atenen majoritàriament les necessitats de cures pal·liatives de malalts de càncer, tant adults com infants, es calcula que el 45% dels pacients tributaris de rebre aquest tipus d'atenció són pacients oncològics, mentre que el 55% restant estan diagnosticats d'altres malalties cròniques en estat avançat, com la insuficiència renal, cardíaca o hepàtica, malalties neurodegeneratives, infeccions per VIH o sida o malaltia pulmonar obstructiva crònica.

Feina per fer

A Catalunya, entre un 1,3% i un 1,5% de la població general té necessitats de rebre atenció pal·liativa. Aquest percentatge se situa entre el 35% i el 45% dels malalts ingressats en hospitals d'aguts, entre el 60% i el 70% de les persones ingressades en residències i en set de cada deu pacients atesos en centres sociosanitaris.

Cada any, un professional de medicina familiar i comunitària visita a les consultes d'atenció primària fins a 25 persones que requereixen atenció pal·liativa.

Tot i que el model català de cures pal·liatives és una referència internacional, amb especialistes com el doctor Xavier Gómez-Batiste, que és el màxim responsable d'aquesta disciplina a l'OMS, el director de la Xarxa de cures pal·liatives ICO-ICS, Jordi Trelis, adverteix que encara queda molta feina a fer. «És necessari combatre alguns mites que encara perduren al voltant de les cures pal·liatives», apunta. Un d'aquests mites és, explica Trelis, la identificació de les cures pal·liatives amb la mort i amb el càncer.

El director de la Xarxa demana «promoure un debat públic sobre un tema que afecta el cent per cent de la població». Trelis també demana una major conscienciació dels professionals sanitaris sobre la importància que té integrar aquest model d'atenció en la pràctica assistencial habitual i millorar-ne la formació que s'ofereix a les universitats.