Els brots de Zika, chikungunya i dengue han posat de manifest la necessitat de tenir eines capaces de comprendre i anticipar la propagació dels mosquits portadors de malalties, una lluita en què l'ajuda ciutadana pot ser clau. Així ho afirma un estudi realitzat per investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i de l'Institut Català de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), amb les Universitats Pompeu Fabra, Múrcia i Saragossa.

La investigació, publicada a Nature Communications, demostra que els ciutadans no només poden ajudar a combatre la propagació del mosquit tigre( Aedes albopictus) sinó que, a més, la seva labor és tan valuosa i eficaç com la dels científics. En els últims 30 anys, el mosquit tigre s'ha estès des d'Àsia a la resta del planeta fins a convertir-se en un problema de salut pública. Aquest insecte pot transmetre malalties com el dengue, la febre groga, el Zika o el virus del Nil Occidental.

L'estudi compara les dades que els científics van obtenir el 2014 i el 2015, mitjançant trampes en llocs de posta d'ous, amb la localització de mosquits comunicada per ciutadans a través de l'aplicació Mosquito Alert Aquest és un projecte de ciència col·laborativa creat a Girona i impulsat per l'Obra Social "La Caixa".

El resultat és concloent: la participació ciutadana fa que la detecció sigui 8 vegades més barata que amb els mètodes científics, s'ha vigilat més superfície i la detecció primerenca és més eficaç. A més, l'article destaca que les dades dels ciutadans són «tan fiables» com les obtingudes amb els sistemes científics tradicionals.

L'investigador del CEAB-CSIC i del CREAF Frederic Bartumeus puntualitza que quan s'usa la informació ciutadana s'eliminen els errors, perquè la informació sigui vàlida. També destaca que la interacció entre la persona voluntària i l'expert entomòleg, prevista a l'aplicació, permet que «la ciutadania aprengui a reconèixer el mosquit tigre».

Pel que fa a l'abast de la feina, la científica del CREAF, Aitana Oltra, apunta que «no és el mateix tenir un equip d'experts que s'ha de desplaçar a centenars de quilòmetres, que tenir una xarxa de persones voluntàries distribuïdes per tot el país disposades a col·laborar amb la ciència».

En la publicació també s'afirma que «la ciència ciutadana pot revolucionar el seguiment de mosquits vectors -que poden transmetre infeccions- de la propagació de malalties a nivell global». En aquest sentit, l'investigador de la Universitat Pompeu Fabra John Palmer remarca que «ara podem anar més enllà i calcular quina probabilitat té una persona de creuar-se amb un mosquit tigre», perquè «podrem comprendre millor els patrons de transmissió de malalties entre la població, segons el context ambiental i social». Actualment, els científics preparen nous treballs per avaluar el risc de brots epidèmics de Zika, dengue i chikungunya a Espanya amb les dades aportades per Mosquito Alert.