La societat estarà més preparada per superar catàstrofes, com incendis forestals o terratrèmols, si els seus nens i joves estan formats emocionalment per a les tragèdies i les seves opinions es tenen en compte a l'hora de dissenyar els protocols de protecció civil. Aquesta és la principal conclusió d'una investigació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que ha comptat amb la participació d'un centenar de menors de municipis com Llorca, que va patir un terratrèmol, o Sant Celoni, que ha patit accidents d'indústries químiques. L'estudi l'ha liderat l'investigador Israel Rodríguez Giralt, de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), el centre d'investigació de la UOC.
«Les conclusions de la investigació evidencien que la participació, a més de ser un dret dels nens, és un mitjà molt útil perquè es vinculin amb la gestió dels desastres i per aportar idees de qualitat als actors que treballen en aquest àmbit. Això és el que ajuda més la població a ser resilient», ha explicat Rodríguez Giralt.
L'estudi ha comptat amb la col·laboració de nens i joves, d'entre 9 i 18 anys, de diferents poblacions espanyoles amb algun tipus d'experiència perquè les catàstrofes fossin alguna cosa rellevant per a ells.
Els grups de treball eren de Gandesa, on han viscut incendis forestals; Sant Celonit, pel risc químic al qual està sotmès el municipi amb la presència d'indústries químiques; Llorca, pel terratrèmol, i el barri barceloní de Ciutat Meridiana, que ha viscut incendis i desnonaments.
L'investigador apunta que la investigació ha revelat com a possibles punts de feina tant per a l'Administració com per als agents implicats en plans d'emergència i protecció civil la necessitat de tenir millors eines de gestió emocional.
Els menors han assenyalat que existeix un buit en la formació sobre l'autocontrol i la gestió emocional davant les catàstrofes. «Ens diuen -afirma Rodríguez Giralt- que no només hem d'explicar què és un desastre o quin és el pla d'emergència, sinó també formar les persones sobre com han de reconèixer i controlar la por».
El treball també ha revelat la necessitat de reforçar els programes d'autoprotecció perquè evidencien que no estan pensats per a nens i pressuposen que, en una situació d'emergència, sempre haurà un adult a prop.
«Els menors ens demanen plans que fomentin la seva autonomia en la presa de decisions», diu Rodríguez Giralt, qui subratlla que en general «els nois creuen que tenen bones habilitats en comunicació i que poden ajudar en aquest tipus de situacions, especialment amb el seu coneixement de les xarxes socials».
Segons l'expert, tradicionalment la cultura de la protecció civil acostuma a tractar nenes, nens i joves «com un grup passiu i vulnerable, més un objecte de cura i educació que un subjecte que ha de ser escoltat i involucrat en la gestió de desastres».
Aquest projecte vol revertir la situació enfortint la resiliència d'aquest col·lectiu en situacions de desastre i augmentant el seu protagonisme en la gestió d'aquest tipus d'esdeveniments.
«Hem treballat diferents perfils perquè un dels objectius del projecte és desmuntar la idea que els nens són un col·lectiu homogeni», segons l'investigador.
«Hem buscat que el tema dels desastres ressonés d'alguna manera en la quotidianitat d'aquests nens. Volíem que ells identifiquessin idees i solucions sobre temes que els preocupen», per la qual cosa la primera fase de la investigació va consistir a fer tallers participatius entre l'octubre del 2016 i febrer del 2017.En una segona fase, entre abril i maig, els menors van posar en comuna les experiències amb experts.
La investigació forma part d'un projecte europeu coordinat per la Universitat de Lancaster i hi participen universitats i organitzacions de quatre països europeus: Save the Children de Regne Unit; la UOC; Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa de Portugal; Save the Children d'Itàlia i Panepistimio Thessalias de Grècia.
