Centenars de persones van escollir passar el dia de Tot Sants a la Fageda d'en Jordà A les 12 del migdia l'aparcament de can Serra estava ple de turismes autocars i de camions campers.
Pares, mares, jubilats, mainada i animals feien cua al centre d'informació i un grup rere l'altre traspassava el pas subterrani que transporta al bosc de la Fageda.
D'altres escollien els carruatges que, estirats per grans cavalls bretons, passegen els visitants per la Fageda.
El bosc de la Fageda els engolia i els separava tots. Sota els faigs i sobre la fullaraca no hi havia fileres només es podien observar petits grups de persones a la llunyana, alguna veu infantil i els lladrucs d'un gos.
No hi havia estrèpit de motors, ni tan sols estrèpits de l'activitat agrícola. Després d'una estona de camí, la gent podia trobar la quietud de la Fageda i restar durant l'estona que desitges absent. Enmig del bosc no es veia ni el cel blau dèbil i tardoral que feia ahir, el cel de la diada de Tot Sants.
El cel d'ahir tenia poca força però cap al migdia va tenir prou alè per poder donar l'altre atractiu que buscaven els visitants arribats d'arreu de Catalunya.
Uns raigs polsosos van travessar les branques dels grans arbres i van posar la fageda de color de vermell, rosa, taronja, groc i d'un verd suau com d'aigua de platja perduda i secreta.
Llavors els gossos van aturar els lladrucs i la mainada va calmar el frenesi infantil de la carn en creixement. La Fageda d'en Jordà es va mostrar una llarga estona com un animal viu que es transformava a cada instant.
Els tentacles del sol llunyà retallaven les formes de les pedres negres sorgides dels volcans fa milers d'any, feien brillar la catifa de fullaraca i descobrien les gotes de la darrera rosada encara agafades a les fulles. Al migdia i a la tarda, la gent sortia del gran bosc en silenci i amb el cor pres per l'experiència viscuda.
El vial de la Fageda
Poc abans del migdia, els visitants arribats més tard van optar per deixar els cotxes a la urbanització de can Blanc.
Una vegada més parelles, famílies i persones soles van haver de fer servir el sender que passa paral·lel a la GI-524. Ahir, no hi va haver grans aglomeracions, però síque el camí va ser utilitzat.
Quasi segur que el vell camí endurit pel trepig dels milers de caminants en poc temps restarà a l'oblit.
El Departament de Territori i Sostenibilitat, fa pocs dies, va adjudicar les obres en diferents ocasions per l'Ajuntamen de Santa Pau.
Adjudicada per 670.000 euros, l'obra hauria de començar al desembre i hauria d'estar acabada per la primavera. És a dir, hauria de ser una realitat per les vacances de Setmana Santa, quan s'espera l'altra gran arribada de visitants.
A la primavera, la Fageda torna a canviar i pren uns colors verds, també esplèndids i manté la quietud. Encara que s'hi pot sentir el picot, el tallarol o., fins i tot, trobar-se amb una merla agosarada a uns metres de distància.
Es tracta d'atractius suficients per omplir els càmpings propers al gran bosc i pioners del turisme en aquesta part de la Garrotxa.
El traçat del nou vial, de tres quilòmetres de longitud i tres d'amplada, discorrerà segregat de la carretera GI-524, separat del trànsit de vehicles. Unirà la urbanització de Can Blanc i l'aparcament del volcà de Santa Margarida, tot passant pel centre d'infomació de Can Serra i la urbanització de Can Xel. Així connectarà amb les principals bosses d'estacionament de la zona.
Aquesta actuació generarà un nou recorregut entre els tres principals punts d'interès del Parc Natural: la Fageda d'en Jordà i els volcans del Croscat i Santa Margarida.
Ara de l'estacionament del Volcà de Santa Margarida surt una vial que va a parar al nucli urbà de Santa Pau. Així quan el vial que sortirà de can Blanc i arribi serà possible transitar a peu o amb bicicleta i de manera separada de la carretera des del límit amb Olot fins a Santa Pau, uns 6 km.
La voluntat de l'Administració és ajuntar Olot a través del Triai amb els vials de Santa Pau i llavors fer una via verda que arribi fins a Mieres i llavors a Banyoles.
