El neurocientífic Laurent Alexandre acaba de denunciar que a França «els sindicats d'ensenyants s'han oposat d'una manera salvatge ("farouchement") a la voluntat del ministre d'Educació Jean-Michel Blanquer d'utilitzar les ciències del cervell per millorar les tècniques educatives» ( L'Express, 22 de setembre de 2017). Molts sindicalistes de l'ensenyament, afegeix, creuen que les neurociències són el cavall de Troia del pensament ultraliberal, factor de desigualtats en el sistema educatiu.

El nou ministre d'Educació de Macron vol «acabar amb les bestieses del pedagogisme» i creu fermament que «les neurociències són la clau de l'èxit escolar». És evident que la pedagogia s'ha estancat, fa temps, en un estadi arcaic on l'avaluació rigorosa no existeix. Els metges, per exemple, durant molt de temps havien ignorat la fisiologia; la major part dels ensenyants, per la seva part, ho ignoren avui tot del funcionament cerebral que, no obstant, hauria de ser el cor i l'ànima de la seva professió i la seva principal eina de treball.

Hi ha algun ensenyant que avaluï el cervell de l'alumne abans de posar-se a ensenyar? El pas de l'escola més o menys empírica a l'escola de l'experimentació científica serà comparable -ironitza Laurent Alexandre- al pas dels metges de Molière al dels metges científics actuals. Les escoles s'han de transformar en l'equivalent dels centres hospitalaris universitaris, on s'haurà de procedir a assajos educatius basats en el funcionament i en l'exercitació cerebral ( neuroning, o gimnàstica cerebral, en paraules de Cajal).

El neurocientífic Stanislas Dehaene, del College de France, autor de Les neurones de la lecture i d' Education, plasticité cerébral et recyclage neuronal està convençut que un bon coneixement del funcionament del cervell per part dels ensenyants és la condició prèvia per tirar endavant l'escola del segle XXI, el segle del cervell. L'aprenentatge ha d'estar fonamentat en un veritable coneixement de la ciència de l'estructura i funcionament del cervell i de la seva manera d'aprendre, d'adquirir coneixement i de comportar-se de manera ètica, solidària i col·laboradora. Dehaene conclou: «Ens trobem en el punt de passar d'una política educativa lligada al món de la política a una política educativa lligada al món neurocientífic. L'escola s'ha d'adaptar a les capacitats infinites del cervell: és tota la pedagogia de l'escola francesa que cal revisar a fons».

L'any 2011 es va presentar a la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i al secretari de Polítiques educatives de la Generalitat de Catalunya i actual president del Consell Escolar, Lluís Font, un projecte d'introducció, integració i seqüenciació de neurociència aplicada en ensenyament i aprenentatge dintre del currículum ordinari del nostre sistema educatiu. El projecte, avalat pel Dr. Joaquim Fuster, (Universitat de Califòrnia-UCLA), un dels neurocientífics més prestigiosos del món, fou rebutjat amb evasives, sense cap mena d'explicació coherent. Joaquim Prats, aleshores president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, em va confessar, tot disculpant-se: «Aquí no hi ha ningú que tingui idea de neurociència aplicada en educació». És tota la pedagogia de l'escola catalana que cal revisar a fons. Des de 2010, un grup reduït de neurodidactes gironins està treballant en el «Cajal-Fuster Neuroning National Project», una revisió a fons del nostre sistema educatiu que demana a crits una política educativa lligada al món neurocientífic.

CODA 1.- El Dr. Valentí Carulla i Margenat, catedràtic de Medicina i de Farmàcia, fundador de l'Hospital Clínic i rector de la Universitat de Barcelona, fou l'avi matern del neurocientífic Dr. Joaquim Fuster de Carulla. A lloms d'ase va recórrer Catalunya, fa cent anys, fundant escoles primàries, en col·laboració amb la Mancomunitat i amb el lema: «Aquí comença tot».

CODA 2.- «El Excmo. Sr. Rector de la Universidad der Barcelona, la Junta Directiva de la Asociación de Maestros nacionales ... y la redacción d' El Magisterio Gerundense... ruegan a los Directores y Claustros de professores de las Escuelas Normales (...) y a los Maestros y Maestras... se dignen asistir al solemne funeral en sufragio del alma de tan ilustre y benemérito patricio, el Dr. D. Valentín Carulla y Margenat, que se celebrará en la Excolegiata de San Félix de esta capital el catorce de febrero del corrientre a las once de las mañana». ( El Magisterio Gerundense, 7 de febrero de 1924, núm. 759, año XVIII).