«Totes les misèries dels homes provenen de l'esperança.»
Albert Camus
La condició humana és una remor constant de peus que trepitgen damunt les voreres, és un feix de veus que s'alcen com si fossin espirals d'aire calent. La condició humana són mirades i sospirs, anhels i retrets, mans que s'obren i que cerquen el contacte amb altres mans. La condició humana arrela en somnis de migdies ardents i de nits solcades per grans llunes blanques. La condició humana és el resultat de sumar records i esperances, recances i certeses, mitges veritats i mentides a mitges.
Diuen que només has de creure en tu mateix, que tot és una conxorxa per revocar el teu reialme, i que el món, més enllà de l'horitzó, vessa les seves aigües oceàniques en el no-res. Ens ensopim en llargues i tedioses tardes, escoltant les històries d'uns i dels altres, mentre el planeta segueix girant misteriosament al voltant d'un astre llunyà que tenyeix de capvespres el cel de les nostres vides.
Som tot això, vivim vides menudes i sovint pensem que tot està escrit, que tot està dit i que tot està fet. Però a vegades la condició humana desperta, desplegant les ales com un àngel totpoderós, i ens arrossega per camins insospitats. A vegades la història obre els ulls i ens obliga a mirar-la de fit a fit. Són moments gloriosos i aeris en els quals ens adonem que res no té sentit si no som capaços de caminar plegats.
En aquest moment decisiu de les nostres vides hem volgut passar comptes amb la història. Ens hem adonat que era la darrera oportunitat per fer-ho, hem passat al davant, acceptant els riscos inevitables, i hem pagat el delme que se'ns exigia. Ara només ens queda esperar que vosaltres ocupeu el nostre lloc i continueu avançant pel mateix camí, amb la convicció que s'espera dels que continuen creient, amb esperança, en el futur lliure de la condició humana.
