Ciberassetjament

«La violència física o verbal cara a cara ha disminuït, però per la xarxa no»

Una experta de la Universitat de Girona alerta que «el gran problema» del ciberassetjament és que els adolescents no són conscients que fan res mal fet

14.11.2017 | 10:09
«La violència física o verbal cara a cara ha disminuït, però per la xarxa no»

La inconsciència de fer res mal fet quan es reprodueixen missatges ofensius o es difonen fotografies per les xarxes socials o els serveis de missatgeria virtual és, en opinió de la doctora en Pedagogia Núria Felip, «el gran problema» relacionat amb l'assetjament escolar als centres educatius. El ciberassetjament és la modalitat de bullying que, segons l'última Enquesta de Convivència Escolar i Seguretat, manté una línia a l'alça entre l'alumnat de Secundària.

A més d'especialista en Didàctica i Organització escolar a la Universitat de Girona, Núria Felip és cap d'estudis de Secundària al col·legi Cor de Maria de la Bisbal d'Empordà i, a partir de la seva experiència, afirma que els adolescents «no veuen la importància de dir o fer determinades coses a través d'Internet, no detecten que està mal fet perquè són nadius de la xarxa i tot ho fan a través d'ella».

Així, l'experta coincideix amb les conclusions principals d'un estudi realitzat per les conselleries d'Interior i d'Ensenyament: entre l'alumnat d'ESO, Batxillerat i dels cicles formatius de grau mig, la percepció d'assetjament escolar s'ha reduït una mica, però el ciberassetjament ha augmentat. En xifres, el 9,9% dels joves enquestats –8.749 de 110 centres educatius catalans– han estat víctimes de bullying i 4 de cada 10 l'han patit a través de canals digitals. «Hi ha l'aura que val tot», remarca Núria Felip, qui referma els resultats de l'enquesta tot explicant que «la violència física o verbal cara a cara ha disminuït percentualment, però per la xarxa no». I posa l'exemple d'un alumne d'ESO que va fer circular la fotografia d'un company per WhatsApp sense entendre que vulnerava els seus drets. «No donaran una coça o insultaran algú en persona, però per WhatsApp o Facebook es diuen de tot», insisteix la docent.

Per frenar i prevenir conductes com aquestes, Felip ressalta la feina dels Mossos d'Esquadra, tant amb les xerrades informatives a petició dels instituts com intervenint davant casos d'assetjament. «Ara –subratlla Felip– no queden en la impunitat perquè si es detecten, amb aspectes que són delictes i s'escapen a l'àmbit dels centre, es truca als mossos». Precisament, es treballa perquè l'alumnat prengui consciència que es tracta d'un delicte, tot i que la doctora en Pedagogia considera que l'acció ha de ser transversal i implicar les famílies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema