Un pressupost insuficient, que hipoteca la renovació del material, l'horari d'obertura o l'organització d'activititats, és el hàndicap principal de les biblioteques escolars. Per la Fundació Jaume Bofill, aquest dèficit impedeix esprémer tot el potencial educatiu d'aquest recurs, en el que centra una nova campanya amb què denuncia la manca d'inversió i el fre que això suposa per a les possibilitats de millorar coneixements i habilitats lectores de l'alumnat.
En una línia de treball que pivota sobre la innovació educativa, l'entitat ha posat en marxa el projecte Biblio(r)Evolució, que proposa a la comunitat educativa que repensi els usos de les biblioteques escolars. Seguint el model d'iniciatives anteriors, la Fundació Jaume Bofill ha obert un procés participatiu per escollir 30 centres que vulguin redefinir i crear, de forma col·laborativa, «usos innovadors que integrin la biblioteca escolar».
La crítica a la manca d'inversió econòmica per a aquests equipaments és un dels propòsits de l'entitat, però el seu objectiu principal és generar debat sobre el paper de les biblioteques en la transformació educativa. En aquest sentit, l'última crida de la fundació anima a obrir processos de reflexió als centres que, si són els seleccionats, rebran suport metodològic, formatiu, material i de mentoria.
La convocatòria es va fer pública dijous i l'acceptació de propostes d'escoles i instituts es tancarà el 15 de gener de 2018. Llavors, s'obrirà un mes per a la tria dels projectes i a partir del 15 de febrer s'activarà el treball d'acompanyament, amb el propòsit de definir un concepte propi de biblioteca escolar. Una setmana abans de l'acabament del curs, a mitjans juny, un jurat d'experts valorarà totes les propostes i votarà les que consideri millors. Per al 30 de juny s'ha programat una jornada final de Biblio(r)Evolució.
Premis de 6.000 i 1.500 euros
A més, la Fundació Jaume Bofill donarà quatre premis: un de 6.000 euros per al projecte més innovador i tres de 1.500, per al que tingui una clara vocació en aquest sentit, per a la participació i per al que tingui més impacte comunitari.
Pel que fa a les limitacions de tenir un pressupost escàs, la fundació alerta que la manca d'inversió «s'agreuja a Secundària» i que això fa que es treballi amb «materials obsolets», sense recursos per actualitzar-los. L'entitat defensa «el paper decisiu» de la biblioteca escolar en els processos d'aprenentatge, però també la reivindica com a «agent de (r)evolució [la tipografia juga amb dos conceptes] educativa, d'equitat i cohesió»; així com per a la dinamització cultural del centre i la innovació tecnològica.
