L'alumnat que utilitza ordinadors, tauletes o llibres digitals per escriure apunts o estudiar està més motivat, participa més i aprèn millor, segons un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Fundació Mapfre, que constata que 2 de cada 3 docents aposten per l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a classe.
L'estudi, «L'impacte de les TIC a l'aula des de la perspectiva del professorat», s'ha elaborat amb prop de 1.300 enquestes i 90 entrevistes a professorat de Primària i Secundària de centres públics i privats de l'Estat, i ha servit per analitzar pros i contres d'aplicar les noves tecnologies a l'educació.
Autonomia i curiositat
La conclusió principal és que els joves que més usen ordinador, tauleta, smart-phone, pissarres i llibres digitals per prendre apunts, accedir al temari, solucionar dubtes, investigar projectes, plantejar debats i autoavaluar-se «estan més motivats, són més innovadors i participatius».
Les noves tecnologies de la informació també contribueixen a què els alumnes siguin més «autònoms» i «curiosos», aprenguin a treballar en equip i entrin en contacte amb estudiants d'altres països, segons la feina.
El catedràtic de Didàctica de la UAB, Joaquín Gairín, que ha coordinat l'informe, va considerar que «el model educatiu hauria d'avançar al mateix temps que avança la societat, d'aquí que sigui tan important implantar les TIC als col·legis, un recurs educatiu més que no sembla estar a l'abast de tots els centres, però que és cada vegada més necessari». «Els professors haurien de donar més protagonisme a l'estudiant, insistint en què una bona utilització de les TIC s'associa amb una porta oberta a la innovació educativa», va afegir Gairín.
En opinió dels docents, les noves tecnologies de la comunicació «motiven» l'alumne (63,2%), li atorguen «protagonisme» (46,6%) i «autonomia» (38,5%), contribueixen a què la innovació sigui una «exigència permanent» (48,4%), fomenten la funció de «guia del professor» (41,8%) i enriqueixen el «procés d'avaluació» (66,3%).
El treball destaca que les TIC han permès modificar les formes i la freqüència de la comunicació, tant entre l'alumnat, ja sigui mitjançant fòrums i xarxes socials, com entre professors i centres (57,5%) i entre famílies (77,8%).
Això últim ha permès «millorar el seguiment de les tasques escolars» (47,4%) a través de «plataformes en línia» que ajuden els pares a estar al dia del que aprenen els seus fills, així com a conèixer la seva feina, evolució i necessitats a través d'internet. L'informe subratlla que 8 de cada 10 docents consideren que les TIC han obligat a modificar els recursos materials, a incorporar alguna figura per coordinar la gestió de les TIC, a reorganitzar l'espai -amb llocs específics per reflexionar i debatre- i reforçar les mesures de seguretat, entre d'altres, per preservar la privacitat de la informació.
Falta de recursos als centres
L'informe també conclou que l'ús de les TIC a l'aula no ha tingut l'impacte esperat als col·legis, entre altres coses per la baixa incidència de la tecnologia en molts projectes pedagògics a causa de la falta de recursos, en part pel cost dels equips i l'escassa formació tecnològica dels docents.
L'estudi fa referència a la ciberadicció o la nomofòbia -por irracional a sortir de casa sense telèfon mòbil- i a la tendència a visitar llocs web no adequats per a determinades edats. També recorda que un ús abusiu de les TIC comporta altres complicacions que afecten a la salut física dels estudiants, com el desenvolupament de traumes cervicals, carpians, problemes visuals i fins i tot neuronals per sobre excitació neuronal produïda per l'abús de l'ús de pantalles.
La responsable de programes educatius de Fundació Mapfre, Mercedes Sanz, va destacar que «les TIC no són una moda passatgera. Han entrat en la vida dels professors per quedar-se» i va afegir que la seva influència «obre debats sobre la varietat metodològica i els sistemes d'avaluació».
