Un de cada dotze infants a tot el món viu en un país on les seves perspectives són ara pitjors que les que van tenir els seus pares, segons una anàlisi que Unicef va donar a conèixer amb motiu del Dia Universal de la Infància, que se celebrava ahir.

Segons l'estudi, 180 milions de nenes i nens pateixen nivells de pobresa extrema, exclusió escolar i morts violentes pitjors dels que van patir els seus pares 20 anys abans.

«Encara que l'última generació ha vist com la qualitat de vida dels infants a tot el món creixia enormement, el fet que hi hagi una minoria oblidada de nens exclosos d'aquest progrés és un despropòsit», va dir el director de Dades, Recerca i Polítiques d'Unicef, Laurence Chandy.

«El somni de tots els pares, siguin d'on siguin, és brindar als seus fills un futur millor que el que ells van tenir a la seva edat», va assenyalar ahir el responsable d'Unicef.

Menys alumnes escolaritzats

L'anàlisi revela que el nombre de gent que viu amb menys d'1,90 dòlars al dia ha augmentat en catorze països a causa, sobretot, de guerres, mals governs i agitacions de tota mena, com succeeix a Benín, Camerun, Madagascar, Zàmbia o Zimbabwe.

El nombre d'alumnes escolaritzats a educació Primària s'ha vist reduït en vint-i-un països, inclosos Síria i Tanzània, per factors com conflictes bèl·lics, crisis financeres o un ràpid creixement de la població.

Fins a set països han augmentat les morts violentes de criatures i adolescents menors de 19 anys, tal com succeeix a la República Centreafricana, Iraq, Líbia, Sudan del Sud, Síria, Ucraïna i Iemen, tots ells enmig de conflictes bèl·lics.

El país que pitjor parat surt de l'anàlisi és Sudan del Sud, que ha vist empitjorar els tres indicadors estudiats, mentre que a la República Centreafricana, Síria i el Iemen hi ha hagut un retrocés en dos dels factors, i en 37 països algun dels estàndards ha reculat.

«És pervers que, en una època en què el ràpid avenç tecnològic ens està portant a grans millores en la nostra qualitat de vida, hi hagi centenars de milions que vegin com la seva empitjora, creant un sentiment d'injustícia en ells i de fracàs en els encarregats de vetllar per ells», va assegurar Laurence Chandy.