Científics de Mèxic i l'Índia participaran al Congrés Mundial de Volcans d'Olot

Els ponents exposaran treballs de riscos volcànics i de turisme ?L'organització ha iniciat les inscripcions a l'esdeveniment, que es farà el maig

22.11.2017 | 10:18
Xavier de Bolós

Olot acollirà la setena edició del Congrés Mundial de Volcans Maar entre el 21 i el 25 de maig de l'any vinent. La previsió és que un centenar de vulcanòlegs, geòlegs, paleontòlegs i climatòlegs de renom mundial facin estada a Olot.

Segons ha explicat el director de la Fundació d'Estudis Superiors d'Olot, Jordi Calabuig, ahir van obrir les inscripcions i ja s'hi han apuntat especialistes de la península de Kamtxatka (Rússia), de l'Índia, Mèxic i la Comunitat Europea. Els especialistes tenen temps d'apuntar-se fins al 15 de desembre.

Calabuig ha avançat que els ponents portaran treballs de riscos volcànics i de turisme volcànic. Exposaran els treballs en anglès, llengua oficial del congrés. Els treballs seran presentats a la sala Torín d'Olot.

Amb el nom d'International Maar Conference Abstracts, el congrés se celebra cada 2 anys. La darrera edició va tenir lloc el 2016 a Changchun (Xina) i l'anterior, a Querétaro (Mèxic). Es tracta de dues zones que tenen volcans actius del tipus Maar.

El director del congrés serà el geòleg i vulcanòleg olotí Xavier de Bolós, que va ser l'encarregat de defensar la candidatura el 2016 a la Xina, on Olot competia contra una ciutat russa per ser la seu del 2018.

Explosió d'aigua i lava

La denominació Maar és per distingir els volcans que van sorgir d'una explosió, en la qual la lava va entrar en contacte amb dipòsits d'aigua subterrània.

La barreja forma cràters profunds i circulars que sovint acullen estanys a l'interior. A la Garrotxa almenys hi ha dos volcans d'aquestes característiques: el de Santa Margarida de Santa Pau, que té només 11.000 anys, i el de can Tià, entre Sant Aniol de Finestres i Sant Feliu de Pallerols. Són dos estanys sense aigua en el cràter, però el més probable és que n'hi hagués hagut. El més gran és el de Santa Margarida amb 682 metres d'alçada i una boca de 2.000 metres de perímetre.

El de can Tià és de menys alçada i el cràter d'explosió és de 300 per 270 metres. Va tenir l'origen en una explosió molt violenta, en la qual la lava es va barrejar amb l'aigua de l'aqüífer de Folgueroles.

Per tal de veure els resultats en el temps de les explosions volcàniques barrejades amb aigua, la programació inclou una sortida de camp al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) durant el congrés, una sortida de camp opcional prèvia a Caldes de Malavella i el PNZVG, i una de posterior opcional al Parc Natural regional dels volcans de l'Alvèrnia (França).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema