Per cada mort per suïcidi s'estima que almenys sis persones viuran els efectes devastadors d'una mort traumàtica, «supervivents» que suposen un total de 18.000 persones a l'any a Espanya i 3.000 a Catalunya. Segons el portaveu de Després del Suïcidi-Associació de Supervivents (DSAS), Carles Alastuey, els supervivents són «el cercle d'entre sis i deu persones pròximes al suïcida que hauran de fer front a tots els perquès d'una mort que costa molt d'entendre».

«Es parla de sobreviure a aquesta experiència i acceptar que moltes vegades no té una explicació», diu Alastuey, que descriu que el «procés traumàtic per una mort per suïcidi supera el procés de pèrdua ordinària de defunció d'una persona».

En més d'un 90% de supervivents, el sentiment de culpa és habitual, segons el portaveu de DSAS: «Per què no vam poder ajudar-lo? Per què no ens ho va dir? Per què no ens en vam adonar? Són moltes de les preguntes que ens fem, però has de conviure amb aquesta càrrega».

Segons Alastuey, els supervivents tenen el risc de «desenvolupar un 20% més de dol patològic que en qualsevol altra mort» i el suïcidi d'un ésser estimat «afecta la conducta del supervivent i posa en crisi la seva existència».

El tabú i l'estigma social encara estan molt associats al suïcidi, lamenta el portaveu de DSAS: «Molta gent no s'atreveix a dir que la persona que ha perdut ha mort per suïcidi perquè socialment és un tema del qual costa molt parlar».

Segons Alaustrey, els últims anys s'ha produït un canvi en la percepció al voltant del suïcidi, però ha reclamat que «se'n parli més» perquè «situar-lo socialment té efectes beneficiosos i preventius».

L'associació reivindica «parlar del suïcidi des de la normalitat i amb un esperit educatiu» i subratlla que «és la primera causa de mort no natural».

Alaustrey reclama als governs «polítiques de prevenció del suïcidi mitjançant els departaments de salut» i critica que «ningú s'atreveixi a fer una campanya com les del Servei Català de Trànsit», que llança un missatge que apel·lava als sentiments de l'espectador recordant-li que els seus éssers estimats també podien ser víctimes.

«Ningú és capaç de llançar una campanya com aquesta perquè encara hi ha moltes fronteres culturals que s'han de trencar», diu el portaveu de Després del Suïcidi-Associació de Supervivents, que reivindica la «necessitat de visibilitzar les conseqüències de la mort per suïcidi en els familiars».