La meitat de les persones afectades per un accident de trànsitsegons un estudi presentat ahir a l'hospital Santa Caterina de Salt en la I jornada de la seu gironina de l'Associació de Prevenció d'Accidents de Trànsit (PAT), coorganitzada per l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS). La jornada, titulada «Drets i atenció a les víctimes de trànsit. Experiències», va reunir una cinquantena de persones i va servir per parlar d'aquest estudi que ha entrevistat tant víctimes com afectats i familiars.

I és que, segons l'estudi presentat per la psicòloga i directora de PAT, Yolanda Domenech, el 90% dels familiars de les víctimes mortals i de persones amb greus seqüeles permanents discapacitats es consideren víctimes d'accident i diuen patir directament les conseqüencies del sinistre.

Segons les conclusions de l'estudi, generalment el moment de l'accident es relaciona amb el desordre absolut, la desorientació i el bloqueig. La percepció de l'atenció rebuda, tant l'immediata com la posterior es considera correcta, tot i que amb mancances en alguna fase del procés. Els elements absents més recurrents han estat la informació, la sensibilitat, i l'acompanyament de la família.

Totes les persones entrevistades han patit seqüeles físiques i/o emocionals. I moltes d'elles no són capaces de reconèixer com a seqüeles alguns canvis en la seva vida quotidiana.

Els tràmits posteriors a l'accident, com ara judicis, tracte amb companyies asseguradores, indemnitzacions, en general són considerats una experiència traumàtica en sí per a moltes persones entrevistades, ja que els veuen com llargs i durs i es perceb una sensació unànime d'injustícia i de culpar la víctima.

L'estudi indica que un 81% dels enquestats considera que en el seu cas no s'ha fet justícia, el 62,5% considera inacceptable el temps d'espera del judici (4 anys de mitjana) i el 57,1% declara no estar satisfet amb la relació amb les companyies d'assegurances, que es perceben com a entitats que no faciliten els tràmits ni proporcionen la informació adequada.

Hi ha un cert consens en que el sistema no repara i que es necessiten altres mesures de caràcter comú, no penals ni econòmiques, per ajudar a reparar. Tampoc ho fan les indemnitzacions i sovint no cobreixen ni tan sols les despeses ocasionades arrel de l'accident, diu l'estudi.