Existeixen alguns estereotips que, tot i sent ben falsos, «hi són». Existeixen algunes xacres que són ben lamentables, però que «es mantenen». Existeixen biaixos intel·lectuals que no estan demostrats, però que «molta gent se'ls creu». I si tot això ho apliquem a l'ensenyament -des de la Primària fins a l'educació superior-, les conseqüències n'esdevenen nefastes.
Suposo que han sentit parlar de la postveritat, aquella situació de la col·lectivitat en la qual el que compta, més que no pas els fets objectius, és «el relat» que se'n fa i que esdevé convincent en l'àmbit d'opinió pública. Ho va posar de moda el Brexit i l'estil comunicatiu i la campanya electoral de Trump, i va ser reconeguda com a «paraula de l'any» (2016) pel Diccionari d'Oxford. Doncs bé, en aquest àmbit de mitges veritats i de manipulació de dades massives, repetides amb insistència i escampades per les xarxes, sense seny, apareix un nou concepte que ara m'interessa: el del rule of anticipated performance, o sigui, una rutina que provoca que allò que era una predicció -inventada, o inflada- acabi sent la realitat. És una mena de «profecia ideal», aquella que es fa complir a ella mateixa.
Alguns ho apliquen a l'èxit o fracàs educatiu: són els qui defugen certa població o certes escoles perquè «diuen que»...; i, com que «ho diuen», no hi van, encara que allò que deien fora fals. La fallida s'acabarà produint perquè qui s'ho creu -són «els que poden» o bé els que «van de saberuts»-, menyspreen aquell centre educatiu injustament titllat de dolent. Ja n'hi ha prou: siguem seriosos.
M'he repassat les 36 pàgines de la completa «Guia de centres i Programes educatius de Salt», i comprovo sovint l'excel·lència dels docents que hi treballen als diferents nivells. M'he fixat en quanta gent arriba als Cicles superiors i a les Universitats, i estic esbalaït. Salt és -en la realitat- una població d'èxit escolar, aquí l'ensenyament és realment un «ascensor social». Resisteix qualsevol comparació, en educació.
Anem a pams: sé que la renta per càpita es més baixa i l'atur és més alt que a la veïna Girona; sé que, històricament, la vila ha esta trasbalsada per tres onades migratòries de notable impacte; sé que la multiculturalitat és ben visible. Hi treballo!, cada dia, des de ja fa anys. Amb tot, aquesta població de 30.000 habitants proporciona l'èxit acadèmic a moltíssims nois i noies. L'estereotip de «fallida» és, senzillament, fals. Força centenars de joves accedeixen anualment a estudis postobligatoris, i també superiors: i venen de les nostres escoles i instituts.
Per això, un grup d'estudiants -amb el suport de l'Àrea municipal d'Educació- promouen ara una iniciativa lloable: el «Fòrum d'estudiants universitaris de Salt» ( http://bit.ly/univforum). És una xarxa naixent, amb dos objectius: a) fer visible com són molts - a vegades els primers de la seva família - els qui accedeixen d'educació superior, venint d'escoles i instituts saltencs; i b) ajudar a d'altres en la cursa per a l'èxit escolar i social. L'educació primària i secundària és la base d'aquesta esperança.
La comunitat educativa saltenca és viva i aquesta nova xarxa -amb vailets i vailetes líders, i docents compromesos- pot corregir la percepció sovint esguerrada: aquest divendres, 1 de desembre, se celebra la «I Trobada» d'aquest Fòrum: veniu i mireu!
No puc pas negar el que fa ja uns mesos denunciava un reconegut educador (a l'article Salt: que difícil!): a les escoles públiques de Salt hi ha més d'un 90% d'alumnat d'origen immigrant (tot i que molts nascuts aquí) i -deia ell- manca encara «una actuació decidida i coordinada des de les administracions per a afrontar el problema en tota la seva dimensió». Però hi ha també moltes històries d'èxit: any rere any, força nois i noies -sovint des d'unes condicions socioeconòmiques modestes- s'encaren cap a la continuació dels seus estudis (Cicle Superior o Grau universitari) i, a més, se'n surten prou bé.
El «Fòrum d'estudiants universitaris de Salt» serà un contrapunt per als que titllen de poc eficaços -sense dades i sense raó- certs centres docents, ignorant el potencial formatiu d'escoles i instituts, rics en futurs intel·lectuals i professionals. Sempre cal millorar, però els nostres centres d'ensenyament funcionen, i ens fan sentir d'allò més bé, i ben agraïts.
