Darrera els ferros de les persianes abaixades hi ha un cartell que diu: «Tanquem pensant que deixem un lloc que molts trobaran a faltar». Les reixes del cafe-bar Sport van ser abaixades el 13 de novembre, Les reixes del cafe-bar Sport van ser abaixades el 13 de novembreperquè quan falta un any per acabar el contracte l'entitat gestora de l'establiment ha decidit que no els resulta a compte aguantar un any més mentre el passeig d'en Blay està en obres de remodelació.

Fa poc temps, més enllà de la porta, es podien veure les cadires de noguera, les taules de marbre, la barra amb mirall ovalat i més enllà, l'espai que servia per a àpats d'amics i patronats. El racó del fons havia acollit les oficines del Club d'Escacs d'Olot, la Societat de pesca i, abans de la guerra, les de l'Olot Futbol Club i de l'Esport Ciclista Olot. L'establiment va coincidir amb la popularització de l'esport i per això el seu fundador, el senyor Manel Malvesí, li va posar el nom d'Sport. Malvesí va obrir el cafè entre l'estiu i la tardor del 1923.

Manel Malvesí era un membre de la junta de l'Olot Futbol Club, el predecessor de l'actual Unió Esportiva Olot. Com ara, la gent el coneixia com l'Olot. El club va ser fundat el 14 de maig de 1922 i va fixar la seu al cafè Novetats, a la plaça Capellans,12. Era el cafè d'Olot i estava ubicat als baixos de la casa Gaietà, on ara hi ha la llibreria Drac. El 13 de desembre del 1924, el club va comunicar que traslladava la seu social al cafè Sport, al passeig d'en Blay número 2.

En plena flamarada de l'esport, la ciutat celebrava curses ciclistes i pedestres tot sovint. Per participar-hi calia tenir bicicleta o espardenyes i apuntar-se. Les inscripcions les feien al cafè Sport. Feien curses de bicicletes de velocitat que consistien en tres voltes al passeig d'en Blay, les pedestres eren una volta i si volien fer-les de fons feien cinc voltes. Quan volien fer curses de bicicletes en carretera donaven voltes al circuit de les Funoses. És a dir, passaven per Begudà, trencaven a la casa de les Funoses a l'entrada de Castellfollit i pujaven per Sant Joan les Fonts i la Canya cap a Olot.

Els partits de futbol els feien al camp de sota la capella dels Desemparats i quan volien fer un partit de rellevància convidaven un jugador internacional: per exemple, posaven de porter Ricard Zamora (1901-1978). Zamora va ser medallista a l'Olimpíada d'Amberes i va jugar al Barça i l'Espanyol. Va ser un dels primers casos de jugador mediàtic. Ell mateix va fer de protagonista de dues pel·lícules sobre la seva vida. Encara és considerat com un dels millors porters que hi ha hagut al món.

Els dilluns de mercat era complicat d'entrar-hi de tants pagesos que feien tractes, fora i dins de l'establiment. En els dies d'entre setmana, era el centre de trobada dels viatjants que visitaven les botigues. Els comentaris que feien els viatjants a la vora de la tassa de cafè transcendien a tota la localitat. Un viatjant va confondre el repostador de la benzinera del parc i el comentari va sortir publicat a la revista satírica Pessigolles, en l'edició del 5 d'abril del 1924.

Un altre valor era la terrassa dels diumenges d'estiu al matí i a la tarda. La terrassa de l'esport deixava ben clar que el diumenge era festa de precepte i s'havia d'anar ben vestit i prou relaxat per escoltar un concert com el programat per al 24 de novembre de 1923 amb el trio Studium. El trio Studium feia música clàssica i amb els anys va esdevenir una orquestrina de jazz.

Al matí, les famílies regaven el vermut amb els sifons de la casa Colom, i havent dinat els homes feien el cigaló amb l'anís de les marques el Pagès, Menuro o Superior. Mentre conversaven, la humanitat d'Olot i rodalia els passava per davant.

A la tarda hi havia qui bevia un soldat. Era un combinat de cafè amb gasosa. Llavors a Olot hi havia tres marques de gasosa: la Colom, la de Pere Llorenç i Surroca i la d'Estanis Vayreda. També es bevia Estomacal, conyac i ja feia temps que existia la cervesa Damm.

Al voltant del 1927, el matrimoni format per Florenci Vinaixa i i Maria de Queralt Pujol va agafar les regnes del negoci. Van demanar el traspàs del permís de posar taules i cadires al carrer que tenia Manel Malvesí i l'establiment va mantenir la seu de l'Olot Futbol Club. El juny del 1932, el matrimoni Vinaixa anunciava concerts a tothora, cafè exprés i aperitius de marca, els preferits pels senyors i pels viatjants.

Els Vinaixa varen potenciar el negoci amb una façana nova. El 9 de juny del 1934, la revista La ciutat d'Olot va exposar: «Dissabte passat, va ser inaugurada la magnífica façana que ha estat construïda al cafè Sport. És amb satisfacció que constatem aquestes reformes d'establiments que venen a embellir les nostres urbs, tan mancades de gust. En aquest sentit, la façana que s'ha construït al cafè Sport és digna d'un cafè de gran ciutat, i dona a la vegada un més accentuat relleu al passeig d'en Blay».

Uns anys després van comprar una cafetera de la marca Universal Exprés, que tenia capacitat per fer 500 cafès per hora.

El juliol del 1936 tot estava a punt, Catalunya sencera vivia emocionada i esperava amb fruïció l'Olimpíada Popular de Barcelona. Olot volia participar en aquella olimpíada dels pobres pensada com a alternativa de l'Olimpíada de Berlín.

La junta del futbol olotí es va reunir al seu racó de l'Sport per organitzar la seva presència a Barcelona. Al final l'Olimpíada no es va fer, perquè s'havia d'haver fet la festa d'obertura el 19 de juliol del 1936 i aquell dia Barcelona estava en guerra.

Després de la guerra, el cafè Sport va continuar. El FC Olot es va convertir en UE Olot i va passar a jugar a l'estadi municipal, inaugurat el 1954, amb oficina i més tard bar.

El 1972, la família Vinaixa va traspassar el negoci a les juntes dels escacs i de la pesca, que van posar encarregats al capdavant de l'establiment. Als setanta va ser lloc de reunió d'intel·lectuals, polítics, excursionistes... S'hi feien les inscripcions als sopars de les lleves, les de les caminades, els polítics de renom el visitaven en les campanyes i als cartells s'anunciaven exposicions i mítings. Ara, la societat digitalitzada, la competència i les obres