L'Ajuntament d'Olot en una de les seves darreres juntes de govern va acordar deixar sense efecte els acords d'inici de procediment d'expropiació temporal d'habitatges buits per destinar-los a causes d'interès social. En concret, l'Ajuntament els volia destinar a la borsa de lloguer social de l'Oficina d'Habitatge.

La decisió ha afectat almenys 18 habitatges propietat d'entitats bancàries i immobiliàries. L'origen de la decisió de la Junta de Govern va ser el fet que el ple del Tribunal Constitucional del dia 17 d'octubre va admetre a tràmit un recurs d'inconstitucionalitat del Govern Espanyol contra diferents articles de la Llei 4/2016 de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial.

L'Ajuntament va iniciar els tràmits per les expropiacions en la Junta de Govern Local del 30 de març. Llavors va resoldre iniciar el procediment d'obtenció d'informació per tramitar l'expropiació forçosa per a l'ús temporal d'habitatges buits.

El 30 de juny, l'Ajuntament va difondre l'inici de l'expedient d'expropiació de 31 habitatges buits propietat d'entitats bancàries. Llavors, va argumentar que es tractava de bancs que no havien volgut negociar.

El recurs del Govern de l'Estat al Tribunal Constitucional va tenir efectes en el ple de l'aprovació del pressupost del 2018. En el debat la CUP va demanar que l'Ajuntament apostés per posar sancions o per estudiar un impost que pogués gravar els habitatges buits.

La regidora d'Hisenda, Montserrat Torras (PDeCAT) els va respondre que l'Ajuntament no podia emprendre accions que comportés litigis amb altes possibilitats de perdre.

Poc després del ple, la CUP va anunciar l'inici d'una campanya contra les accions del Tribunal Constitucional, els partits del 155 i la gran banca pel bloqueig de lleis relacionades amb l'habitatge.

De moment, el principal èxit en habitatges buits de l'Ajuntament d'Olot va ser la compra de 28 habitatges buits i nous al barri de Sant Miquel. La compra es va fer gràcies a la llei de Tanteig i Retracte i al suport de la Generalitat. L'administració autonòmica va comprar 15 pisos i l'Ajuntament en va comprar 13. Després, la Generalitat els va cedir a l'Ajuntament.

L'Ajuntament va redactar les bases d'un concurs i va posar els pisos al lloguer social. L'abril del 2016, en un acte al saló de plens, l'Ajuntament va donar les claus.