«Al final, vacunar-se és també un acte de solidaritat: protegint-te a tu, protegeixes als altres», assegura Montse Gassiot, tècnica del Servei de Vigilància Epidemiològica de l'Agència de Salut Pública de Girona, que recorda que la vacunació acaba generant també el que s'anomena immunitat de grup, clau per trencar la cadena d'infeccions i evitar contagis. I és que en els darrers 30 anys, des de la implantació del primer calendari vacunal a Catalunya, el nombre de casos de malalties vacunables s'ha reduit en un 96%.
Per evitar que malalties com la rubèola, el xarampió o la diftèria rebrotin és clau mantenir una bona cobertura vacunal entre la població. En el cas dels infants catalans, la majoria de vacunes superen el 90% de cobertura i moltes ronden el 93 o 94%, si bé els especialistes recomanen arribar al 95%.
«Tenim bones dades de cobertura vacunal, però tot el que sigui més d'un 5% de població no coberta per nosaltres és excessiu», detalla Neus Camps, cap del Servei de Vigilància Epidemiològica de l'Agència de Salut Pública de Girona.
Casos com el del nen d'Olot que va morir de difèria l'estiu del 2015 i que no havia estat vacunat per voluntat de la família van posar sobre la taula el debat sobre l'obligatorietat de les vacunes i les conseqüencies de no protegir les criatures, però el cert és que els especialistes no han vist un gran increment de vacunacions des de llavors.
«Just després del cas vam notar un repunt de vacunacions a la Garrotxa, i el Departament de Salut va posar moltes facilitats per cobrir l'increment de demanda, però tan sols va durar uns mesos», explica Montse Barnés, també tècnica de Vigilància Epidemiològica a Girona.
Camps indica que, en el cas de la vacunació en edat escolar, per exemple, les negatives dels pares a vacunar fa temps que no arriben mai al 10% a Girona. En el darrer curs, no van superar el 7% en la majoria de vacunes.
Dels 9.180 alumnes de sisè de primària de les comarques gironines en edat de rebre la vacuna de l'hepatitis A, la cobertura va arribar al 90% i les negatives dels pares van ser dels 6%, mentre que en el cas de l'antimeningocòccica C va ser del 7%.
Més baixa va ser la negativa familiar perquè les criatures rebessin la vacuna de la varicel·la, amb el 5%, i es va immunitzar el 92% dels alumnes gironins.
«La vacunació baixa en el cas del virus del papil·loma humà, que només s'administra en nenes: de les 4.455 en edat de rebre-la, es va protegir al 86% i hi va haver un 12% de negatives, potser per la mala premsa de la vacuna o per motius culturals i religiosos, ja que és una vacuna associada a l'activitat sexual», apunta Gassiot, que juntament amb Camps i Barnés van participar ahir en una confèrència sobre vacunació en el marc dels actes organitzats per Salut, la UdG, l'ICS, l'IAS i l'Idibgi sobre La Marató de TV3La Marató, que es celebra diumenge i que està dedicada a les malalties infeccioses.
El repte, els adults
Un dels reptes del Departament de Salut és millorar la cobertura vacunal dels adults, per exemple, en el cas de la protecció contra la grip. «S'està fent un esforç important de divulgació, però hi ha grups als que costa arribar, com la franja de 60 a 65 anys, perquè és encara població activa i no té la percepció de risc», diu Camps.
Un altre dels col·lectius en qui cal incidir, destaca Barnés, és el dels sanitaris, ja que la vacuna no arriba ni a una quarta part del sector, i altres professions que estan en contacte amb persones fràgils.
En el cas de les dones embarassades, assenyala, també cal fer pedagogia de la necessitat de protegir-se, perquè la grip en una gestant pot ser més problemàtica.
«En la vacuna de la tos ferina per a embarassades, que ajuda a protegir els nadons, en canvi, cada cop trobem més acceptació», rebla Gassiot.
