Científics de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han descobert un mecanisme molecular que explica com els bacteris es fan resistents als antibiòtics, cosa que podria ajudar a desenvolupar nous fàrmacs contra els bacteris superresistents.
La investigació, que publica la revista Scientific Reports i que ha estat finançada per la Fundació Espanyola de Fibrosi Quística i per la Fundació bancària la Caixa, ha demostrat per primer cop com els bacteris responen a condicions adverses, com quan estan sotmeses a tractaments farmacològics.
El grup d'investigació sobre infeccions bacterianes i teràpies antimicrobianes de l'IBEC, liderat pel doctor Eduard Torrents, s'ha especialitzat en l'estudi de la soca bacteriana Pseudomonas aeruginosa, un cep que pot causar infeccions pulmonars cròniques greus en pacients amb fibrosi quística (FC) als quals danya greument la funció pulmonar, augmentant el risc d'insuficiència respiratòria i fins i tot causant la mort.
Segons Torrents, un dels sistemes reguladors globals de la Pseudomona aeruginosa, AlgZR, és el responsable de convertir els bacteris en el fenotip associat a la malaltia crònica, conegut com a mucoide. Estudiant la regulació d'aquests bacteris sota condicions estressants, els investigadors van descobrir que AlgZR també controla com es modula la síntesi d'ADN, permetent als bacteris reaccionar davant d'aquestes condicions.
«Aquesta resposta també podria explicar com els bacteris reaccionen o s'adapten a altres situacions estressants, com el fet de ser atacades per antibiòtics», ha resumit Torrents.
«Aquest vincle entre l'estrès i el sistema AlgZR proporciona, per primera vegada, una explicació molecular de com els bacteris poden continuar dividint-se sota el tractament amb antibiòtics», ha assenyalat l'investigador.
Segons ha explicat el doctor Eduard Torrents, «en la majoria de les espècies bacterianes, existeixen sistemes de dos components similars a AlgZR, per això es portaran a terme més experiments per avaluar si aquests resultats són extensibles a altres espècies bacterianes».
A final de 2016, la línia d'investigació sobre fibrosi quística del grup d'Eduard Torrents va rebre finançament de la Fundació Bancària La Caixa, un impuls que, segons l'entitat financera, s'estendrà durant 3 anys.
