El Col·legi de Treball Social de Catalunya (TSCAT) alerta que l'administració s'ha vist desbordada pels problemes d'habitatge i que la situació ha saturat la capacitat de resposta dels treballadors socials. Un dictamen sobre «Habitatge i Treball social», elaborat per la Comissió de Serveis Socials Bàsics d'aquest col·lectiu professional, demana més coordinació i transversalitat entre els Ajuntaments, els Consells comarcals i la Generalitat, alhora que denuncia manca de recursos, protocols feixucs i massa requisits per accedir a ajuts públics i a alternatives davant la pèrdua de la casa.
A partir de la seva experiència sobre el terreny, les treballadores socials exigeixen canvis que els permetin millorar la seva feina i atendre les necessitats reals de les persones. A l'informe, i per deixar clara la magnitud del problema, remarquen «la complexitat dels desnonaments» i adverteixen que les ocupacions en precari han «incrementat de manera exponencial en els darrers anys». Pel que fa a les causes, assenyalen que la dificultat per accedir a una casa i els processos que porten a perdre-la cada vegada estan més lligats a la impossibilitat de pagar el lloguer i no la hipoteca.
Des del punt de vista del TSCAT, el panorama es complica encara més per «la gran diversitat d'actuacions i organització entre els diferents municipis, així com als Consells comarcals i a la Generalitat». Una disparitat que, com recull el dictamen, també afecta les alternatives habitacionals, el parc públic d'habitatge -que consideren insuficient- i els tipus d'ocupacions precàries.
Per intentar corregir una situació que, segons afirma el document, «ha sacsejat les estructures organitzatives de les treballadores socials», el TSCAT defensa la necessitat d'assegurar una intervenció especialitzada i de millorar la coordinació de tots els agents implicats. El Col·legi de Treball Social de Catalunya reivindica que, allà on s'ofereixin recursos en matèria d'habitatge, hi ha d'haver la figura de la treballadora social especialista en detecció i prevenció de situacions de risc. Ara bé, considera que no han d'estar presents en l'execució dels desnonaments per ordre judicial, perquè aquest no és el paper que els pertoca i els fa «perdre el vincle» amb les famílies que se'n veuen perjudicades.
Assistir les famílies, no el jutge
Així ho va explicar una de les coautores del dictamen, Amparo Alcoverro -pertanyent a la Comissió de Serveis Socials Bàsics del TSCAT-, qui va lamentar que l'administració de Justícia els faci encàrrecs que no tenen a veure amb la seva feina. En aquest sentit, va concretar que la seva funció és «fer l'acompanyament de les famílies desnonades i no assistir la comissió judicial».
«La realitat ha esclatat»
Alcoverro va aclarir que el Col·legi de Treball Social de Catalunya ha fet el seu primer estudi específic sobre habitatge «perquè la realitat ha esclatat els darrers anys, pel context socioeconòmic i per l'organització estructural dels territoris». L'experta va afegir que el dictamen «representa tot Catalunya, tant l'àmbit rural com el més urbà» perquè, «en l'aspecte emocional, perdre l'habitatge és igual a tot arreu: es perd la seguretat, la referència, la tribu si t'has de desplaçar».
Aquesta integrant de la Comissió de Serveis Socials Bàsics del TSCAT va destacar l'existència d'oficines d'habitatge als municipis grans i de comarcals, als Consells, que atenen les poblacions més petites. Va ressaltar «l'esforç dels municipis» i es va referir a la Taula d'Habitatge de la ciutat de Girona i als serveis d'intermediació amb els bancs que també funcionen, per exemple, a Salt i Banyoles. I per millorar la col·laboració que ja existeix, professionals com ella reclamen «un treball social especialitzat en matèria d'habitatge perquè pot oferir la mirada i l'anàlisi del que necessita la família. Això -va afirmar- només ho podem fer nosaltres».
La coautora de l'informe va insistir a reivindicar l'existència d'una figura de treball social a cada oficina i va defensar que l'estructura administrativa actual seria vàlida si cobrís les necessitats, «però creiem que hi ha d'haver molt més parc públic d'habitatge». «Se'n necessita un de nou per a la família que la perd, calen camins diferents: en com s'acompanya i es protegeix els petits propietaris, en com es gestiona el tema de l'ocupació...», va afegir.
Amparo Alcoverro va apuntar que, d'acord amb el Registre de pisos buits de la Generalitat de 2016, el Gironès, la Selva i el Baix Empordà són les comarques gironines que n'acumulen més; però també va assenyalar la Garrotxa, Figueres i Palafrugell; així com, també, la particularitat de la costa empordanesa, on la població es dobla a l'estiu i deixa molts habitatges desocupats la resta de l'any.
En definitiva, per millorar la gestió actual el Col·legi de Treballadors Socials alerta que «es necessiten recursos: parc públic i gestió pública dels habitatges buits, crear cooperativisme, crear totes les fórmules possibles». Alcoverro va detallar que aquesta és la seva demanda principal, a més de professionals especialitzats que treballin amb les famílies.
El TSCAT farà arribar el dictamen als partits polítics, la Sindicatura de Greuges, entitats del tercer sector i col·lectius afectats perquè, tal com va afirmar l'experta, aquesta és «una declaració d'intencions amb voluntat d'acció».
