· ANUARI 2017 - GIRONA

Anuari Girona 2017: La cèdul·la gihadista de Ripoll, les càrregues de l'1-O i l'exhumació de Dalí

Repassem les notícies més destacades de l'any a les comarques gironines

01.01.2018 | 07:10
Anuari Girona 2017: La cèdul·la gihadista de Ripoll, les càrregues de l'1-O i l'exhumació de Dalí

La cèl·lula gihadista gestada per l'imam de Ripoll que va cometre l'atemptat a les Rambles de Barcelona i va atacar Cambrils marca aquest 2017 a les comarques gironines. El poble va ser focus d'atenció mediàtica a l'agost i la radicalització d'aquest grup de joves, integrats al dia a dia de Ripoll, va trasbalsar el municipi. A l'octubre, les càrregues policials de l'1-O a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva van fer nombrosos ferits i s'han traduït en una querella col·lectiva als jutjats. En paral·lel, la situació política derivada del referèndum ha passat factura als pactes de govern de Girona, Olot i Blanes. El 2017 també és l'any en què Figueres capta l'atenció mundial per l'exhumació del geni del surrealisme, Salvador Dalí, arran d'una demanda de paternitat. L'accident de l'inflable de Caldes de Malavella, en què va morir una nena, o el ja conegut com a 'cas Agissa', que va derivar en més d'una desena de registres simultanis, són altres notícies destacades de l'any.

Ripoll, epicentre d'una cèl·lula terrorista

17 d'agost

Els atemptats a les Rambles de Barcelona i Cambrils posen al descobert que la cèl·lula gihadista que els havia ideat s'ha gestat a Ripoll. A la nit, els Mossos d'Esquadra detenen un jove del municipi després el seu nom aparegui entre la documentació localitzada a la furgoneta amb què es comet l'atropellament massiu. Poques hores més tard, cinc dels terroristes moren a l'atemptat a Cambrils. La policia posa el focus a Ripoll i hi fa diversos escorcolls simultanis.

19 d'agost

La policia registra el domicili de l'imam de Ripoll i l'identifica com el cervell de la cèl·lula gihadista que va idear els atemptats. El grup el formen una dotzena de terroristes. La investigació determina que l'imam va morir a l'explosió d'Alcanar, juntament amb un altre dels joves que residien al municipi. Un altre dels integrants de la cèl·lula, ja detingut, va sobreviure a l'explosió.

21 d'agost

Els Mossos abaten a trets a Sant Sadurní d'Anoia el terrorista fugitiu que conduïa la furgoneta amb què es va cometre l'atemptat de Barcelona. El jove, també veí de Ripoll, mostra un cinturó d'explosius als agents abans que el disparin. L'endemà, l'Audiència Nacional envia a presó dos dels quatre detinguts pels atemptats. Ripoll viu consternada i no s'explica com uns joves integrats al dia a dia del municipi van poder radicalitzar-se. Es crea un servei d'atenció psicològica d'emergència.

26 d'agost

Coincidint amb la concentració a Barcelona, Ripoll organitza una manifestació a la plaça del Monestir per condemnar els atemptats. L'acte aplega més de 2.500 persones, entre les quals hi ha familiars dels terroristes. Uns dies després, el municipi programa una jornada amb actuacions musicals per retre homenatge a les víctimes i intentar cosir ferides. Prop de 1.500 persones es concentren a la plaça del Monestir per seguir els concerts.



Càrregues per impedir el referèndum

1 d'octubre

La policia espanyola irromp a diversos col·legis electorals gironins on se celebren les votacions del referèndum i fa nombrosos ferits. A cops de porra, els agents carreguen contra els ciutadans que defensen les urnes a l'Escola Bruguera, el Verd o la biblioteca Ernest Lluch de Girona. Les càrregues es reprodueixen al pavelló de Sant Julià de Ramis, on havia de votar el president Carles Puigdemont. A la tarda, la policia llança gasos lacrimògens contra els veïns d'Aiguaviva, que feien una fideuà a les portes del col·legi electoral. Altres poblacions de la demarcació també són escenari d'incidents violents.

3 d'octubre

Aturada de país. La ciutadania rebutja l'ús de la força i fins a 65.000 persones omplen els carrers de Girona en una manifestació històrica.

13 de desembre

Les càrregues policials es tradueixen en més de 200 denúncies i en una querella col·lectiva als jutjats. L'interposen els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva amb el recolzament dels advocats voluntaris. El jutjat d'instrucció l'admet a tràmit i engega la investigació.



Exhumació surrealista

26 de juny

Un jutjat de Madrid ordena exhumar el cadàver del pintor Salvador Dalí, que fa 28 anys que reposa a la cripta situada sota la cúpula del Teatre-Museu. Se n'han d'extreure mostres d'ADN per resoldre la demanda de paternitat interposada per la figuerenca Pilar Abel, que assegura ser filla del geni del surrealisme.

20 de juliol

Exhumen el cadàver de Salvador Dalí arran de la demanda de paternitat. La comitiva judicial treballa durant hores per aixecar la llosa d'1,5 tones sota la qual reposa el cos del pintor i n'extreu mostres de cabell, ungles i quatre ossos llargs per analitzar.

6 de setembre

Les proves d'ADN conclouen que Abel no és filla de Dalí, però la demandant es manté ferma amb anar a judici. I la vista per la demanda de paternitat s'acaba celebrant a mitjans de mes al jutjat de Madrid.

16 d'octubre

La sentència emesa pel jutjat de Madrid desestima la demanda d'Abel i condemna la figuerenca a pagar les costes del procés per la "temeritat" d'haver arribat a judici. Abel presenta recurs i la Fundació Gala-Salvador Dalí, per la seva banda, també prepara accions legals contra la demandant.



Pactes de govern que es trenquen

28 de gener

CiU trenca el pacte de govern amb el PSC a Figueres acusant els socialistes de "fer un ajuntament paral·lel" i "mercadejar" amb els comptes públics. Pocs dies després els dos regidors d'Unió abandonen el govern municipal i deixen l'alcaldessa, Marta Felip, en minoria amb només cinc dels 21 regidors del consistori. El portaveu d'Unió, Manuel Toro, assegura que no comparteixen la decisió de fer fora el PSC i no veuen viable governar en aquestes condicions. Al llarg d'aquest any, les dificultats per tirar endavant projectes s'han fet paleses en diverses ocasions. Fins i tot, hi ha hagut ocasions en què l'oposició ha fet ús de la seva força al ple obligant a aprovar, per exemple, un canvi a les ordenances.

19 de maig

Prospera la moció de censura impulsada per ERC i el PDeCAT de Palafrugell, que pren l'alcaldia al socialista Juli Fernández. Al municipi, el PSC governava en minoria des de finals de març, després que els quatre regidors del PDeCAT abandonessin l'equip de govern per desavinences amb Fernández i l'acusessin de "deslleialtats contínues" i d'amagar-los informació. L'afer del xalet a la cala del Golfet també pesa en la decisió. L'acord posterior del PDeCAT amb els republicans, que sumen onze regidors, dona l'alcaldia a Josep Piferrer (ERC). Al ple de la moció de censura, Fernández passa a l'oposició, però ja anuncia que es tornarà a presentar a els municipals del 2019.

27 d'octubre

CiU i el PSC de Girona trenquen de mutu acord el pacte a la ciutat pel nou escenari obert amb la declaració d'independència. L'alcaldessa, Marta Madrenas, anuncia que governaran en solitari però es compromet a treballar per mantenir l'estabilitat.

9 de novembre

El PDeCAT dOlot posa punt i final a l'aliança amb els socialistes per la "complicitat" del partit amb l'aplicació del 155 i els empresonaments. La formació anuncia pocs dies després que governarà en minoria amb nou regidors (vuit del PDeCAT i un de Demòcrates) descartant un pacte amb ERC.

17 de novembre

Enmig del nou escenari polític, el panorama gironí experimenta una baixa significativa. El fins ara alcalde de Blanes (Selva), Miquel Lupiáñez (PSC), formalitza la seva renúncia per "dignitat política i coherència personal". Uns dies després, el número cinc de la llista socialista, Mario Ros, es converteix en el nou batlle de la població.



Crims i accidents on menors perden la vida

7 de maig

Una nena de 6 anys mor i sis infants més resulten ferits després que un castell inflable instal·lat en un restaurant de Caldes de Malavella (Selva) surti projectat. La instal·lació no té permís municipal i l'atestat dels Mossos conclou que l'accident es produeix perquè l'ancoratge és "deficient". La policia acusa els amos del restaurant d'homicidi imprudent i de sis delictes de lesions. El Jutjat d'instrucció 2 de Santa Coloma de Farners els cita a declarar com a investigats.

19 de maig

Una nena de 4 anys mor ofegada a la piscina municipal de Ripoll durant una activitat escolar de natació. La menor, alumna de Campdevànol (Ripollès), feia un curs amb altres alumnes de la classe. Quan ja s'havia acabat l'activitat i els monitors recollien, es van adonar que la petita no hi era i la van trobar surant a la piscina. L'autòpsia ratifica que la nena va morir ofegada i el jutjat imputa per homicidi imprudent el responsable de la instal·lació i quatre monitores.

3 d'agost

Un menor de 13 anys mor en caure daltabaix d'un penya-segat des d'una alçada d'uns 30 metres prop de Cala Montjoi, a Roses (Alt Empordà). L'adolescent feia una ruta de set dies per la Costa Brava amb un grup de joves. El noi era natural de Cervelló (Baix Llobregat).

13 d'agost

Un jove italià de 22 anys mor a l'hospital després de rebre una forta puntada de peu al cap durant una discussió a l'interior de la discoteca St. Trop de Lloret de Mar (Selva). La mateixa matinada del crim, els Mossos d'Esquadra detenen tres joves russos residents a França. El jutge envia a presó l'autor de la puntada de peu mortal i deixa en llibertat els altres dos. L'Ajuntament de Lloret tanca cautelarment uns dies la discoteca i convoca un minut de silenci davant el consistori per condemnar els fets.

24 d'agost

Un noi i una noia del Maresme de 21 i 23 anys desapareixen després de pujar al pantà de Susqueda (Selva) per fer-hi una excursió amb caiac. L'embarcació i el vehicle de la parella apareixen dies després dins l'embassament, amb pedres a l'interior. Després d'una intensa recerca, troben el cos del jove surant a l'aigua i el de la noia en una de les parets del pantà. Tots dos estan despullats i ell duia una motxilla amb una pedra a dins. L'autòpsia conclou que la parella va morir. La investigació continua oberta i ara la Guàrdia Civil estudia si un exmilitar serbi, Norbert Feher, conegut com Ígor el Rus, podria estar relacionat amb el doble crim. Feher va ser detingut per matar a trets a tres persones (dos agents de la Guàrdia Civil i el propietari d'una masia) a Terol.



Assalts violents i atracament frustrat

10 d'abril

Dos atracadors assalten a plena llum del dia la sucursal de CaixaBank del barri de la Devesa de Girona i retenen ostatges a l'interior. Els lladres van armats amb una escopeta retallada i una arma antiga (possiblement de la Segona Guerra Mundial). En veure's encerclats per la policia, els atracadors decideixen entregar-se. El jutjat els condemna a 3 anys i mig de presó.

8 de juliol

Quatre homes armats i amb la cara tapada entren a robar de matinada al restaurant l'Estanc Nou d'Estanyol (Gironès). Amenacen i lliguen els propietaris de l'establiment, regiren l'habitatge i s'emporten més de 6.000 euros i joies.

30 de juliol

Cinc encaputxats assalten la casa d'un empresari als afores de Bescanó (Gironès). Entren a l'habitatge, situat al Pla de Trullàs, i amenacen tant el propietari com la seva filla. Els apunten amb una pistola i els tanquen en una habitació. S'emporten més de 900 euros en efectiu i dos aparells de televisió.

28 d'agost

El grup d'encaputxats torna a actuar. Irromp a l'habitatge dels amos de la rostisseria 'La Cresta' de Bescanó, sorprenen el matrimoni i el seu fill dormint i els amenacen amb ganivets. S'emporten un botí de més de 10.000 euros i marxen deixant-los lligats amb roba i cordills.

8 d'octubre

La banda d'encaputxats assalta un mas a Vilanna, a Bescanó, encanonen l'amo amb una pistola i l'amenacen amb tallar-li un dit. Els assaltants s'emporten un botí de 800 euros i marxen deixant lligats amb brides tant el propietari com els masovers.

17 d'octubre

Els cinc encaputxats intenten assaltar una masia de Vilablareix (Gironès) ruixant la seva propietària i un dels gossos amb extintors. La víctima, una advocada penalista, es desperta en sentir uns sorolls molt forts a la porta. La ruixen quan obre una finestra per veure què passava, però té temps d'apartar-se'n i donar l'alerta als Mossos d'Esquadra.



Les aigües, en el punt de mira

19 de setembre

La Guàrdia Civil duu a terme una quinzena de registres simultanis amb l'epicentre posat damunt l'empresa mixta Agissa (encarregada del servei d'aigües a Girona, Salt i Sarrià de Ter). Els escorcolls, tutelats per la Fiscalia Anticorrupció, els ordena el jutjat que investiga suposades irregularitats dins la societat i la seva possible vinculació amb el 3%. Al ja conegut com a 'cas Agissa' hi ha set investigats per delictes com administració deslleial, apropiació indeguda, falsificació i malversació de diners públics. El jutjat aparta els socis privats, Girona SA, de la gestió d'Agissa i dona el servei als tres ajuntaments. El cas s'estén a Blanes (Selva), on Girona SA també té participació a l'empresa d'aigües.



25.000 ànecs sacrificats

21 de febrer

Detecten un focus de grip aviària en una cigonya morta als Aiguamolls de l'Empordà i dos dies després un segon focus en una granja de Sant Gregori (Gironès). Un total de nou granges es veuen afectades pel brot amb epicentre a l'explotació gironina, que obliga a sacrificar fins a 25.000 animals. Vuit de les nou granges gironines reobren entre els mesos de setembre i octubre i una novena estudia tancar o reorientar l'activitat. El Departament d'Agricultura anuncia indemnitzacions per valor d'uns 300.000 euros. El sindicat Unió de Pagesos demana que es revisin perquè el cost de la crisi va ser més elevat del què s'esperava, i demana que apart dels ànecs sacrificats, les ajudes també incloguin despeses com la llum, l'aigua o la Seguretat Social.



Nobel d'Arquitectura

1 de març

L'estudi olotí RCR –format per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta- guanya el Premi Pritzker, considerat el Nobel d'Arquitectura. L'entrega del premi es fa a Tokio el 20 de maig. El guardó remarca que l'obra dels tres arquitectes demostra un "compromís indestructible" i crea espais que es troben "en harmonia amb els seus respectius contextos". És la primera vegada que el guardó es concedeix a tres persones. Anteriorment, l'arquitecte espanyol Rafael Moneo el va rebre el 1996.



Canvi de propietat

28 de juliol

El Jutjat Mercantil de Girona aprova la venda de la càrnia gironina Casademont al grup aragonès Costa per 21,9 milions d'euros. El fabricant d'embotits canvia de mans després de presentar concurs de creditors, ofegat per un deute que puja fins als 25 milions. El nou propietari, però, manté la marca i la totalitat de la plantilla. L'operació es completa a l'octubre i permet al Grup Costa convertir-se en una companyia vertical al sector que abasta tots els processos (des del pinso fins a la producció d'embotits).



De la liquidació al nou rector

30 de març

El jutge envia a liquidació el Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Les parts busquen tancar un acord fins al darrer moment, però el pacte no arriba. El complex surt a la venda a la tardor per un import de 22,83 milions. És la primera de les fases que preveu el procés abans que els edificis que integren el Parc Científic se separin per lots. Qui ho compri, però, hi ha de mantenir l'activitat d'innovació i recerca. La UdG treballa amb l'objectiu que, a la llarga, el complex retorni a les seves mans.

30 de novembre

Quim Salvi es converteix en nou rector de la UdG desbancant Sergi Bonet. El candidat obté un 57,19% dels vots. Les eleccions a la universitat registren una participació del 5,52%, un 10% més que el 2013.



Legionel·losi a Blanes

11 d'octubre

Detecten un brot de legionel·losi a Blanes (Selva) que afecta fins a una vintena persones, dues de les quals moren. L'Agència de Salut Pública investiga l'origen del brot i intenta delimitar aquelles instal·lacions on hi podria haver presència del bacteri. Arriba a prendre més d'un centenar de mostres a una cinquantena de torres de refrigeració, instal·lacions d'aigua calenta, fonts ornamentals o vehicles de neteja urbana, entre d'altres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema