L'hospital Josep Trueta realitza 137 estudis d'anatomia patològica cada dia

Les proves permeten diagnosticar malalties o preveure la resposta als fàrmacs · Nous aparells permeten fer biòpsies líquides

27.12.2017 | 08:53
Alguns dels professionals que treballen al servei d´anatomia patològica de l´hospital Trueta.

El servei d'anatomia patològica de l'hospital Trueta de Girona ha atès, de mitjana durant el 2017, 317 peticions diàries d'estudis de mostres de teixits i líquids orgànics, que serveixen per diagnosticar malalties, fer el seguiment de l'evolució o preveure la resposta del pacient a determinats fàrmacs. Són, en total, 50.000 proves que suposen un increment del 7,14% en l'activitat del servei en relació amb l'any anterior.

Des d'aquest novembre, els professionals compten amb nous aparells de biologia molecular, que han suposat un «avenç important». El cap del servei, Eugeni López-Bonet, va explicar que s'obre un nou ventall de possibilitats, sobretot a través de les biòpsies líquides que permeten preveure la resposta al tractament amb una simple extracció de sang. Inicialment, la nova tècnica s'aplicava als càncers de pulmó però ja l'han ampliat als de còlon.

Els patòlegs analitzen òrgans, mostres de teixits o fluids per detectar alteracions que indiquin quina malaltia pateix el pacient.

En 12 mesos, el servei d'anatomia patològica ha incrementat un 7,41% l'activitat en relació amb el 2016 i també ha augmentat la complexitat de bona part dels estudis sol·licitats.

Segons l'estadística, la majoria dels estudis que fan són biòpsies (25.000, de les quals més del 30% són d'alta complexitat), seguides per citologies (20.000, el 68% ginecològiques) i proves sol·licitades per altres centres (5.000). També han fet 50 autòpsies. López-Bonet ressalta que, des del Trueta, no fan autòpsies de morts violentes –que es fan a l'institut de medicina legal– sinó autòpsies clíniques que serveixen per esclarir les causes de la mort d'un pacient i comprovar els efectes que ha tingut el tractament durant la progressió de la malaltia.

Ens els darrers mesos, el servei d'anatomia patològica del Trueta ha viscut dues fites importants.

D'una banda, la culminació de les obres d'ampliació i millora que van permetre, el juliol del 2016, incrementar l'espai, modernitzar l'equipament i renovar llocs com la sala d'autòpsies.

I d'altra banda, al novembre, s'han posat en marxa nous aparells de biologia molecular, que permeten fer un pas endavant en les tècniques que utilitzen al servei.

«La introducció de la biologia molecular, gràcies a l'aportació d'Oncolliga, és una gran novetat perquè som el primer hospital de la regió sanitària de Girona on fem aquests tipus de proves», va explicar López-Bofill. Fins ara, les proves dels pacients gironins havien de fer-se a laboratoris de Barcelona. «Creiem que escurçarem el temps que es triga a tenir un diagnòstic», va afirmar el cap de servei, qui va remarcar que per al Trueta és «una gran fita».

Llargament reivindicada

López-Bofill va assegurar que per al Trueta era un reivindicació «gairebé ancestral» comptar amb unes instal·lacions de biologia molecular i que ha estat una «de les grans obsessions», tant per a patòlegs com per a oncòlegs. Amb aquesta tècnica, poden aconseguir uns biomarcadors que serveixen per predir si un fàrmac determinat tindrà efecte o no en el pacient.

La principal novetat és que a partir d'ara poden fer biòpsies líquides, que evita que pacients oncològics en estat avançat hagin de «patir les molèsties» de fer-los una nova biòpsia, perquè n'hi ha prou amb una extracció de sang perifèrica. Aquesta tècnica la van començar a utilitzar amb el càncer de pulmó i ara ja l'han ampliat fins al de còlon. La previsió és que al llarg del 2018 també hi puguin incloure els melanomes (de pell). Segons López-Bofill, això també depèn d'acords amb les farmacèutiques, les quals han de facilitar els reactius als seus medicaments.

«És importat sobretot com a factor predictiu perquè si tenim un pacient que no sortirà beneficiat amb una determinada teràpia, li podies estar creant uns efectes secundaris que no tenien cap raó de ser», va descriure López-Bofill. En paral·lel, el fet de fer aquests estudis des de Girona també facilita la comunicació amb l'oncòleg a l'hora d'elaborar el diagnòstic. «Com més proves moleculars anem introduint, millor servei podrem donar a oncologia», va afegir el cap de servei.

Eugeni López-Bofill creu que, des del Trueta, han pogut fer arribar el missatge que el servei d'anatomia patològica «pot ser pràcticament autosuficient» en la majoria dels casos i els estudis es poden fer des de Girona sense necessitat de traslladar mostres a laboratoris de Barcelona. «Sempre hi ha proves molt específiques que no té sentit assumir des d'aquí pel nombre reduït de pacients, però la resta les podem fer», va afirmar.

El cap de servei d'anatomia patològica sosté que, més enllà del diagnòstic, la introducció de la biologia molecular també obre la porta a la investigació o a assajos clínics. «Però això ja forma part d'una segona fase, de moment ens centrem en la vessant assistencial", ha exposat.

En l'estadística d'aquest any, les tècniques de biologia molecular representen el 3,2% del total, però ja han incrementat un 18,8% en relació amb l'any passat. La immensa majoria d'estudis es fan usant les considerades tècniques de rutina (84,4%) i les d'immunohistoquímica (12,4%).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema