La CUP que el 21 de desembre va aconseguir representació parlamentària per Girona que va signar un compromís en cultura de pau, solidaritat, convivència, transparència, ètica i habitatge elaborat per cinc organitzacions solidàries gironines. Es tracta de Justícia i Pau, Oxfam-Intermón i Càritas Diocesana de Girona, la Comissió de l'Agenda Llatinoamericana i la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme.
Una setmana després de les eleccions, les autores del document van donar a conèixer la resposta que van rebre de Junts per Catalunya, ERC, la CUP, el PSC i Catalunya en Comú. D'aquestes formacions, l'única que va subscriure l'acord íntegrament i que el va firmar va ser la Candidatura d'Unitat Popular. En canvi, la resta va al·legar que la majoria de compromisos que els plantejaven ja estaven als seus programes electorals i es van mostrar disposades a reunir-se amb les entitats per tal de tractar aquests temes al Parlament.
Tot i la negativa majoritària a signar el compromís polític, les organitzacions socials van valorar positivament que els partits ja contemplessin moltes de les seves propostes i que estiguessin predisposats a parlar-ne. Alhora, van celebrar el «compromís mutu entre els grups parlamentaris i les entitats promotores de cares a millorar la cohesió social i la transparència a Catalunya». De cares a la propera legislatura, les entitats van afirmar que seguiran treballant en aquesta línia i que «mantindran les reunions que calguin amb els diferents diputats i diputades de Girona».
El document demanava als llavors candidats que adquirissin un compromís polític en sis àmbits: el foment de la pau, la transparència, la cohesió social, el desenvolupament, l'ètica i l'habitatge. Pel que fa al primer, les entitats demanaven coses com comprometre's amb «la Cultura de Pau com a marca diferencial de Catalunya»; demanar al Govern de l'Estat una amnistia per a totes les persones processades en relació amb el referèndum de l'1 d'octubre o la consulta del 9-N del 2014; o aplicar mesures contra la xenofòbia i el racisme.
Sobre la transparència, a més de complir les lleis, se sol·licitaven mecanismes perquè la ciutadania pugui controlar tant els pressupostos com els recursos públics i l'adjudicació de concursos; o limitar els sous del Govern, diputats i càrrecs de confiança. En cohesió social, alguns dels compromisos anaven en el sentit d'adaptar taxes i matrícules als diferents nivells de renda; activar un pla de xoc per a persones aturades de llarga durada; o afavorir la integració social de persones immigrades. En matèria de desenvolupament, s'instava a destinar l'1% dels ingressos propis del pressupost de la Generalitat a solidaritat i cooperació. I en habitatge s'instava a garantir el dret a una casa i als subministraments bàsics; o, entre altres punts, a augmentar la borsa de lloguer social.
Ciutadans, l'únic que no respon
El portaveu de la Coordinadora d'ONG Solidàries, Carles Serra, va informar que el document es va fer arribar als set partits gironins que optaven a representació parlamentària -perquè «fem política però no partidisme», va apuntar- i que Ciutadans ha estat l'únic que no els ha fet arribar cap resposta.
