Falta poc temps perquè ens arribi l'onada invasiva de la intel·ligència artificial (IA), segons el neurocientífic Laurent Alexandre ( L'Express, 24 d'octubre de 2017). El sistema educatiu no ha dedicat ni un minut a pensar-hi seriosament. No n'hi ha prou de distribuir iPads als alumnes. Ha arribat l'hora de la prova estadística del learning analytic.

L'aprenentatge s'ha de convertir en una veritable ciència fonamentada sobre l'observació objectiva de l'estructura del cervell. Ara bé, no hi ha ni hi haurà una pedagogia «miracle»: les interaccions entre instrucció i estructura i funcionament del cervell són innombrables i d'una increïble complexitat. Faran falta centenars d' start-ups per aplicar les neurociències a l'ensenyament i a l'aprenentatge. Caldrà desenvolupar tot un ecosistema d'EdTechs ( Educational Technologies) al voltant dels docents innovadors que ensenyen i treballen sobre el terreny.

El Ministeri d'Educació i el Departament d'Ensenyament haurien d'evolucionar com ho ha fet la NASA: l'agència espacial nord-americana s'ha convertit en una plataforma d'ajut i de promoció dels innovadors espacials, com és el cas, per exemple, d' Elon Musk i el seu projecte Space-X.

És el model que el Ministeri i el Departament d'Ensenyament haurien d'escollir: esdevenir la matriu de tots els innovadors neuro-didàctics interns (docents sobre el terreny) i externs (neuro-científics universitaris). Si no s'actua amb rapidesa sacrificarem, segons Laurent Alexandre, el futur dels nostres nens i joves i acabarem amb una instrucció l'any 2040 made in Califòrnia.

L'emergència de registradors cerebrals no invasius, de low cost, capaços de mesurar nombroses constants, permetrà correlacionar les dades de les característiques cognitives de cada alumne per optimitzar-ne l'aprenentatge. Cal estimular, doncs, els docents innovadors neuro-didàctics perquè la creació d' start-ups educatives sigui un fet esperançador, conclou Laurent Alexandre.

Les investigacions aplicables a l'ensenyament i a l'aprenentatge dels principals neuro-científics actuals, Fuster, Spitzer, Lerma, Zilles, Friedrich, Preiss, Morgado, Damasio, Alexandre, Merzenich, Dehaene apunten totes en la mateixa direcció: l'escola s'ha d'adaptar a les capacitats infinites del cervell i, a més, les polítiques educatives han d'estar lligades en tot moment al món neurocientífic. Qualsevol start-up que treballi en el camp de l'educació ha de partir d'aquesta base.

«Cajal-Fuster Neuroning National Project» és una start-up constituïda l'any 2010, integrada per un reduït grup de neuro-didactes gironins, sense cap mena de subvenció oficial. Tenint en compte que el currículum ordinari obligatori del nostre sistema educatiu comprèn deu mil hores d'ensenyament i aprenentatge, resulta ser el temps necessari per arribar a desenvolupar al màxim la intel·ligència cognitiva, a enfortir positivament la intel·ligència emocional i a gestionar èticament la intel·ligència executiva, de manera solidària i col·laboradora. Aquest desenvolupament, enfortiment i saber gestionar li serà d'utilitat a l'alumne per a tota la vida. El «Cajal-Fuster Neuroning National Project» està fonamentat científicament:

La «gimnàstica cerebral», com l'anomenava Cajal o neuroning, condueix a modificar l'aparell dendrític i les col·laterals de l'axó de les àrees del cervell més relacionades amb l'exercici mental; així, les associacions entre conjunts de neurones són reforçades amb l'aprenentatge i l'aprenentatge s'expressa en forma de canvis anatòmics a nivell de les neurones.

La neurociència moderna revela que l'adquisició de classes de coneixement, habilitats i comportaments condueix a augments macroscòpicament mesurables en les regions neuro-anatòmiques més implicades en el respectiu procés d'aprenentatge. L'aplicació del «Cajal-Fuster Neuroning National Project» en el currículum ordinari del nostre sistema educatiu permetrà verificar el creixement mesurable del capital humà de cada alumne i, per tant, el creixement mesurable del capital humà de la Nació.

CODA.- Comentàvem en l'article anterior que el Dr. Valentí Carulla i Margenat, catedràtic de Medicina i rector de la Universitat de Barcelona, va recórrer Catalunya a lloms d'ase, fundant escoles primàries en col·laboració amb la Mancomunitat, amb el lema: «Aquí comença tot». Des del 2010 el seu net, el Dr. Joaquim Fuster de Carulla (Universitat de Califòrnia-UCLA), ha assumit el lema de l'avi. La seva contribució des de la neurociència al món educatiu quedarà palesa en el llibre Gràcies, Cajal; gràcies, Fuster. Neurociència en Educació. I és que «aquí comença tot».