Durant l'any 2016 les comarques de Girona van registrar un total de 2.853 matrimonis, en el qual se'n van comptabilitzar prop d'una cinquantena més. D'aquesta manera, la demarcació se situa en tercer lloc pel que fa al balanç català, on Barcelona ocupa el primer amb 22.025 casaments, Tarragona el segon amb 3.012 i Lleida es posiciona a la cua, amb 1.465.

Així ho quantifiquen les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), organisme que també constata que la majoria d'aquests enllaços es van fer pel registre civil, concretament 2.464. La resta es van dur a terme a partir d'una celebració catòlica (376) i una petita part amb altres tipus de cerimònies regides per diverses religions (13).

Pel que fa a la tipologia, 2.776 enllaços són entre un home i una dona, 37 són aquells on tots dos són homes i en 40 enllaços les dues persones eren dones.

Les estadístiques també revelen que l'edat més freqüent, tant en homes com en dones, és entre els 30 i els 34 anys, seguida -i de molt a prop - es troben aquells que tenen entre 35 i 39 anys, i en tercera posició els que tenen entre 40 i 44 anys. En el balanç del 2016 no es va produir cap casament entre persones de menys de 15 anys i unes xifres molt modestes pel que fa a les franges entre 65 i 69 anys i la de 70 anys i més.

Setembre, el mes clau

La gran majoria de casaments que es van dur a terme a les comarques gironines es van fer durant el mes de setembre, concretament un total de 446. Tot i això continua existint una majoria de parelles que opten per celebrar-lo durant els mesos d'estiu. Entre juny i juliol es van comptabilitzar 720 enllaços, que es va convertir d'aquesta manera en el gruix majoritari.

Un bon grapat de parelles també es casen durant la primavera. A l'abril ho van fer 277 parelles i 232 al maig. Pel que fa a l'hivern, els gironins no consideren que cap d'aquests mesos sigui adequat per dur a terme el casament i, per exemple, al mes de gener les unions no van arribar ni un centenar, amb 133 al desembre i 137 durant el febrer.

Casats per primer cop

A les dades proporcionades per l'Idescat, també s'analitza l'estat civil anterior de les persones. La gran majoria d'elles eren prèviament solteres. Després venen aquelles que s'han divorciat i es casen una altra vegada i finalment els vidus/es, els quals esdevenen amb diferència la franja més minoritària de totes.

Pel que fa a la nacionalitat, els casos més freqüents de casaments són entre parelles en què tant ell com ella tenen la nacionalitat espanyola (2.125). Seguidament hi ha aquelles parelles en què l'home és espanyol i la dona estrangera (306), on l'home és estranger i la dona espanyola (200), on tots dos són estrangers i de la mateixa nacionalitat (75) i els que són estrangers però de diferent nacionalitat (70).

Analitzant els matrimonis del 2016 segons el nivell d'instrucció de la parella, la gran majoria - en homes i dones - tenen el batxillerat elemental, l'EGB o l'ESO completada. Seguidament es troba el grup d'aquells que han finalitzat una diplomatura i també, molt de prop, una llicenciatura. Els casos de matrimonis on almenys un dels dos disposa d'un doctorat són mínims i també, en l'altre extrem, aquells en què almenys un dels dos no sàpiga ni llegir ni escriure.

Pel que fa a les professions, el 2016 els que més es van casar van ser tècnics i científics, empleats administratius i treballadors de serveis. En casos més minoritaris tècnics de suport, directors i gerents o artesans i treballadors de la indústria. Les persones amb ocupacions militars són de les que menys es van casar.