Càritas Diocesana de Girona vol conèixer amb detall quin és l'impacte de la pobresa per tal d'adaptar els seus serveis a les necessitats reals i respondre a les inquietuds que les Càritas locals els fan arribar. Per fer-ho, l'organització humanitària està completant el primer estudi prospectiu de l'Observatori Diocesà de la Pobresa i l'Exclusió Social, una eina d'anàlisi creada l'any passat amb l'objectiu de disposar d'un termòmetre propi i actualitzat de la realitat amb què l'entitat treballa cada dia. Els resultats es faran públics el primer trimestre de 2018.
El projecte s'ha articulat al voltant de 25 entrevistes a persones usuàries de vuit Càritas locals diferents, situades en capitals de comarca, municipis costaners o pobles petits, amb el propòsit de copsar la diversitat de la població que s'atén arreu de les comarques gironines.
El coordinador del projecte, Josep Maymí -també tècnic del programa d'orientació laboral per a joves Noves Estratègies d'Inserció-, ha explicat que «l'Observatori és una aposta de Càritas Diocesana de Girona per intentar donar resposta a les inquietuds i les necessitats que les Càritas locals detecten des de fa temps».
Per aconseguir-ho, Càritas ha canviat la mirada, l'enfocament, de manera que en comptes de pensar i analitzar en base als diferents col·lectius amb els que treballa, ha optat per focalitzar l'anàlisi en les persones que configuren una llar, siguin família o no -tal com apunta Maymí-, i «que, per la seva xarxa relacional, incideixen d'una manera o altra en aquell habitatge».
La feina es va posar en marxa el març de 2017, amb la redacció del projecte que determina el contingut i els objectius de l'Observatori Diocesà de la Pobresa i l'Exclusió Social. Un cop aprovat, entre maig i juny es van enquestar les 52 Càritas de la diòcesi amb l'objectiu de conèixer-ne les preocupacions i, a partir de les seves respostes, van constatar que la família n'era una de recurrent.
A la tardor es van iniciar les entrevistes en profunditat a usuaris de Càritas -d'una mostra representativa de les seves organitzacions locals-, per a les quals s'ha comptat amb la col·laboració de voluntariat preparat expressament per a aquesta tasca. I, ara, s'està en plena fase de buidatge de dades.
«Històries de vida»
Josep Maymí especifica que, a l'hora d'escollir les persones entrevistades, s'ha tingut en compte que representin diferents composicions de llars, edats, nacionalitats o realitats econòmiques. El tècnic remarca que les converses, totes elles enregistrades, «són històries de vida, aproximacions biogràfiques» que permeten conèixer l'historial de cada persona a Càritas i les diferents casuístiques de les llars amb què treballen.
Val a dir que Maymí coordina i executa una feina que es decideix i es realitza amb el suport d'un equip motor format per diferents responsables i professionals de Càritas Diocesana de Girona.
Pel que fa a les motivacions de l'Observatori, a banda de voler atendre millor les necessitats de les Càritas locals i d'aclarir si cal ajustar-hi els recursos, el coordinador afegeix que també respon a «una voluntat de conèixer millor els col·lectius, les persones que venen a Càritas, des d'una òptica més qualitativa».
I encara es refereix, també, a una necessitat històrica de recollir les dades de tots els serveis de l'organització, seguint una tendència marcada per l'Equip d'Estudis dels Serveis Generals de Càritas Espanyola.
De cares al futur, la pretensió és que l'Observatori Diocesà de la Pobresa i l'Exclusió Social que ara tot just fa la seva primera prospecció tingui vida pròpia, en el sentit que es creï una xarxa en la que el voluntariat -que ara ja s'hi ha implicat- tingui un paper protagonista i sigui la referència en cada Càritas local. «Volem que sigui els ulls i les orelles per palpar les necessitats», ressalta Maymí.
